19 de juliol de 2016

En resposta a "aquest trosset de vida"

*


Comentari poètic al post de Sònia Moll "aquest trosset de vida"  del seu bloc 




                                                                           Per a Sònia

 
Només digues-me això,
que sóc bonica,
i res més,
no cal.
Agafem la bicicleta,
junts fins l’arbre
que té tantes vides
com mirades,
el que creix al buit
de l’espadat
i de la soca s’obre
en tres troncs gruixuts.
Saps llegir l’escorça.
Saps dur-me pel perill
delitós del cos,
el riure de les pessigolles. 


*