didalet d'ivori

Cap d'any 2011

2011-12-31T08:14:00.000-08:00

Malgrat la insistència del temps

l’antic rellotge de paret, calla,

s’ha clos dins la caixa de fusta,

avergonyit. Però, a mi...

aquesta nit em plau comptar

raïm i segons. Degotims
de cava per un demà millor.

MOLT BON ANY 2012

AMB CREATIVITAT I POESIA.

Serà...

2011-12-11T04:07:00.000-08:00

En Toni Tur ha interpretat el meu poema

El podeu trobar a Cardedeu a Artimarc. Els guanys són per a la Marató de TV3

Serà...

Com néixer de nou,

jo Llàtzer, amb tu,

amb el teu cor,
i jo buit de batecs.

No sé qui ets,

però et sabré,

ara que m’esperes
mort, generós.

Poemes per a la Marató

2011-12-02T01:40:00.000-08:00

En Toni Tur ha fet aquest bonic dibuix per a un dels meus poemes.

El podeu trobar a Cardedeu a Artimarc. Els guanys són per a la Marató de TV3

Nu

Hauré d’il·lustrar els meus dies

amb tu, en tu. Agraït a tu,

que m’has donat de nou

el delit de copsar el xoc

de les ones encrespades.

Homenatge a en Jaume

2011-11-21T08:16:00.001-08:00

Hostalric. Foto Joan Opi

A en Jaume Busquets

IN MEMORIAM

Els xiprers, veles verdes.

El barquer t’espera,

enfilareu aquest vespre

de tardor, fosc i quiet,

amb l’últim alè de la marinada.

La pell oblida la pell.

Encenalls els dits sense límits.

Creuaràs el riu sense moneda.

No hi ha estel que no et miri,

ni lluerna que no et dibuixi,

en la veu eterna de la nit.

***

DINS ELS BOSCOS, DINS MEU

A en Jaume.

La seva dona, Rosa, li parla.

Els boscos morats adormits,

amb tu;

amatents al silenci de l’aigua,

com tu.

T’he de parlar d’ells

per referir-me a les hores

sense tu. I a l’enyor de tu

per sempre clos en l’enigma

de la vida.

Estimàrem els colors i l’alè
de les paraules,

les mateixes que avui,

sense tu,

no recordo el que significaven.

Hi és

2011-11-01T07:13:00.000-07:00

Fotografia: Joan Antoni Febrer

Hi eres abans de néixer jo,
en mi,

i quan jo marxi, hi seguiràs sent.

Abans del foc dels meus sentits.

Després de la lluna ofegada

en una mar calma. Tu.

Ignoro els recorreguts

dels teus trajectes.

Poesia a la frontera

2011-10-18T13:00:00.000-07:00

Àngelus

M’han imposat un límit.
Hora de l’àngelus.
S’obre la porta de ferro,
una raqueta
m’interroga els racons
i m’escorcolla les butxaques.
Sempre xiulen les sabates.
Vénen de l’altre cantó,
els peus,
de mena il·lícits, fugissers.

Comunicació.

Surt ella.
La veig, tan diferent...
Barrots i vidre doble,
Micròfon rovellat al mig.
Ella plora. Gèlida, suo.
Un riu d’aigua neix dins meu
i travessa el passadís tèrbol.
I brolla en cada cubicle,
incomprensiblement.
Un riu d’aigua infinita neix.
Neix de la meva veu
que crida per fer-se entendre,
i s’esmuny pels ulls apagats
de les dones
al límit de la consciència.
No s’adonen
que han viscut a la franja,
arrenglerades, de la incoherència.
No he fet res.
Salut pública?
Atracament a mà armada.
Còmplice de tràfic.
No sóc ningú.
No sé què faig aquí.
I la meva advocada? Diners.

Ella plora, plora des d’uns ulls
maquillats d’odi profund opac
i ràbia vellutada.
Mirada presonera, com ella,
de drogues diverses.
M’he ferit en veure-la
dins una bassa negra.
M’he ferit.

Baobab

2011-10-11T14:13:00.000-07:00

Foto: Francesc Rossinyol

Fily s'ha tatuat una clau
de sol a l'espatlla.
Al braç dret, en cursiva,
una cançó,
la lletra i els acords;
la que va compondre per a la noia
d'ulls liles i coll llarguíssim.

Fily sempre fa tard
amb les noies.
No sap res del temps en femení,
només sap cantar.
És un bard.
Vol viure dins un baobab.

Fily espera no tornar-se
a enamorar,
no te més cos per marcar.
Fily, és molt jove,
ignora que al cor
escriurà mil cançons.

L’ombra opaca d'un baobab,
desarà a la butxaca, un dia, per amor.

.

Les meves vilafranquines Dones d'heura

2011-10-01T10:21:00.000-07:00

.

Ahir al Vinseum, l'Anna Ruiz em va deixar sense paraules amb la presentació tan bonica i treballada del meu poemari Dones d'heura. Em va emocionar que llegint-me em descobrís. Gràcies!

Aquests són tres dels punts de llibre que m'ha regalat la Carme Rosanas. M'encanta! Estan inspirats en els meus poemes del llibre Dones d'heura. Són pintat a aquarel·la, i m'ha n'ha fet molts! Tots diferents! Gràcies a ella a la presentació de Dones d'heura, al Vinseum, tothom que va comprar un llibre, va tenir-ne un punt fet a mà, amb molt d'amor.
Gràcies, Carme!

Gràcies a la Teresa Costa-Gramunt que des del sentiment i amb les seves paraules m'ha acompanyat aquests dies.

Gràcies a la Txell, per solucionar-me un entrebanc i per ser-hi.

Gràcies a la Maria Rodríguez Sandia per fer del poema Quadre una auténtia dramatitizació. Artista, i no de pega!

I un gràcies així de gran, així: GRÀCIES! a la Pilar Valero. Per tot el que m'ha ajudat, pel seu suport, per la seva dedicació, per creure en mi i encoratjar-me. Un petó des del cor.

Fil per randa

2011-09-21T23:29:00.000-07:00

Fil per randa en el blog d'en NicO, las letras de NicO.
Des d'ell podeu accedir a Bubok i descarregar-vos gratuitament el poemari.

Lluna

2011-09-02T01:04:00.000-07:00

Dibuix de Carme Rosanas, del blog col·lecció de moments , inspirat en el meu poema Lluna

Lluna
Les ombres arrissades
han cargolat les fulles blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa opalina
que rep el perfil de la lluna.
L’aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.

Del meu llibre Dones d'heura. Pagès editors

MOLTES GRÀCIES, CARME!
.

Desig

2011-08-27T09:05:00.000-07:00

La sal de la nit
t’amara el cos nu,
llençol obert...
et desvetlla el desig.
Ella, dàtil madur, espera.
Perles negres els ulls.
Boja per besar-la,
la imagines mar.

.

LLUNA PLENA

2011-07-28T16:54:00.000-07:00

"Atrapa sueños" de Pi Piquer, Oleo

Cavalquem entre
la sensualitat i la fantasia
a llom de l’euga de la nit.
La crinera és feta de guspires
vessades dels petons als pits.
Som genets muntant sense sella
dins l’embat voluptuós dels dits.

Poema publicat a La Vanguardia, 2002

Rebre't

2011-07-06T16:33:00.000-07:00

Foto de la xarxa

T’inclinaves, Lilium blanc,
cobejant esfullar-me;
em besares, fus,
i en rebre’t,
cigne de foc, vaig esvair-me
en botons minúsculs de cel.
.

Mare

2011-06-30T16:14:00.000-07:00

La mare ha fugit endins del seu cos,
és música esquerdada,
fragments d’estrella d’aigua gelada.

La mare és un mirall a bocins;
la miro i em fragmento.
Amb fil de boira dels seus ulls
m’hauré de cosir.

La mare ha oblidat l’oblit.
Tot. Res. Menys...
aquell vers d’una cançó,
la que el pare, music de festa major,
li dedicava, cada vespre,
abans del concert.
“Isabel te quiero, la, la, la.”
La prenc de la mà i li ofereixo un ball.
Aboca’t, mare, a aquest únic vers
que, resistent, encara t’uneix a mi
i balla, balla, balla.

L’àngel encara no ha fet silenci.

Per a Pilar i totes les dones que tenen cura de la mare amb Alzheimer.

*

Gelosia

2011-06-25T12:59:00.001-07:00

Foto de Zigiella

T'he besat mar, poema
sense brànquies, boca oberta.
Set onades i la incertesa.
T'he abraçat mar, obliqua,
bleix d'alba, ventall.
Em pentino, cresta òssia, l’anhel.
No puc adormir les escates
dels teus vespres a Port Alguer.

Com el principi d’incertesa de la física quàntica, si tenim dos observables, Δ1 i Δ2 ,
no podrem reduir Δ1 més enllà d'un límit sense incrementar Δ2 i viceversa.

*

Nous Creatius a l'Expo de Sant Martí

2011-06-15T05:59:00.000-07:00

Vull petons de menta
per als ulls,
petons de tarongina
per als llavis assedegats,
petons rodons
per al pit mascle que m'acull.
Vull petons
per fer-te'ls a tu,
a tu,
suaument.

MENTA

il·lustra Carme Rosanas

Ara els meus dits
tenen gust de tu;
feixucs suplents,
se les han enginyat
per donar-me el teu desig...,
en el joc
els vaig prendre el teu aroma,
el que vaig imaginar.

IMAGINO

il·lustra Maria Marcili

Recital a la Sala Victòria Ibars

2011-06-13T12:16:00.000-07:00

Forn

2011-06-08T12:33:00.000-07:00

Foto de la xarxa

Jo tenia vint i pocs anys, i un barri ple d'amics.
Tenia dos nens petits i moltes ganes de jugar.
M'agradaven els animalons de pa que feia l'Albert,
com els posava al taulell del forn,
com els meus fills es delien per ells.
Li vaig escriure aquest poema.

A la cantonada del meu carrer
unes mans màgiques
fan de pa les joguines.
Amb il·lusions blanques
amassen pops i trompetes,
elefants, galls, lleons i estrelles.
El forn del meu carrer:
panets, somriures i coques,
per mossegar fantasies dolces.

Pel meu amic Albert Duran
Aquest petit poema el va tenir penjat en el seu forn molts i molts anys, fins que va marxar.

Lluna

2011-05-27T06:03:00.000-07:00

Exposició a la Davinci, escola d'art.
Avui, a les 20'30h inauguració.

Amb tu,
amant de les meves
nits de lluna plena,
em sento rodona
i blanca,
càlida en la virginitat
de l’anhel per tu.
Posseïda
de llum de lluna,
cremo entre batecs.

*

Equilibri

2011-05-20T08:39:00.000-07:00

Trobairitz

M’he perdut, com una princesa de conte
que presa per la follia d’un màgic beuratge
no sap el que es fa...
Com una imbècil
-sense tanta literatura- m’he perdut!

El meu cap no pot pensar, ja no sé
el que vull ni per on he d’anar.
No sé el faig bé, ni on l’erro.

Només vull no tornar mai més a parlar
amb el noi italià . M’ha portat un neguit
increïble! És boig.
I li tinc por.

Ara estic ben refredada
i per res
ploro.

L’equilibri dins meu és un fil,
un cabdell de llana on tres-cents gatets
han passat les tardes jugant.

Tornaré
a ser jo: quatre esternuts més
i...les neurones
a lloc.

*

Dedicat a totes les que han patit assajament per Internet.
I a l'estimada Rosa M. Mateu que desfà nusos amb la seva llum.

*

Record

2011-05-18T01:53:00.000-07:00

Foto: Maribel Alonso

“tinc una poncella de rosa guardada en un minúscul pot de vidre, des de fa 40 anys. Intacta. Me la va regalar un amor d’adolescència”

Mai tornarà aquell pati d'escola
i aquella adolescència
farcida d’olors desconegudes.
Fugiren els dies i restares tu.
Inesborrable.
Sense nusos, ni flors marcides.
Dies de roses i derbi.
De gats blaus dins els vinils.
D’esmunyir-se, per no anar enlloc.
I encara t'estimo. Malgrat el plor,
ofrena a la marea baixa del son;
malgrat la sang,
la primera sang, i l’adéu, al buit,
dins un minúscul flascó de vidre,
per sempre.

Prec

2011-05-02T08:14:00.000-07:00

Foto: M. Rosa Vila

Prec

No trenquem aquest silenci
que hem suat ambdues,
calla’m,
si cal mossega’m els mots
tot just s’esmunyin
dels meus llavis.
Amb el delit del gest
aturem els verbs...

(Publicat a La Vanguardia, 2004)

Carme Marquez recita

2011-04-27T14:05:00.001-07:00

La meva amiga Carme Marquez recita "Flors" de "Dones d'heura"

Gràcies, estimada amiga.

.

Sant Jordi

2011-04-22T12:22:00.000-07:00

Foto de la galeria multimedia de Sant Jordi

***

Plou, i cada gota
és una rosa i un petó.
De sucre, de vidre, d’amor.

***

T’acarono amb el marge
d’un pètal de rosa
oblidat dins un llibre vell.
Les lletres es desprenen
rere l’olor,
i escriuen en el teu cos
un adagi de temps antic.

***

Dones d'heura a "Sala de lectura"

2011-04-17T01:42:00.000-07:00

"Tisores". Pintura: M Rosa Vila

Vull tallar bocins dels meus dies,
conjur de tisores per sobreviure.
La tarda del dia de Reis
color de suc de mango.
Una ferida en el temps.
El meu fill amb un tall de pruna
sobre el front
i la moto estesa a la carretera.
Les erugues estoiques del dolor.
Tisorada!
Drap esquinçat només amb dos dits.
Esmicolaré el record fins a fer-lo pols.

Pilar, del blog Sala de Lectura publica un dels poemes del meu llibre
"Dones d'heura" (Pagès Ed.) recitat per la meva mare,
M Rosa Sierra, i per ella.
I ho fa el dia del seu aniversari. Felicitats, Pilar!

Entra a Sala de Lectura

TISORES

Català (M. Rosa Sierra)

Castellano (Pilar Valero)

.

Presentació a Barcelona, 14 d'abril, a Alibri llibreria

2011-04-11T07:46:00.000-07:00

.

.

Copa

2011-04-05T02:24:00.000-07:00

Copa de Majo Valiño
il·lustra poema de "Sexe Mòbil singular, SMS"

Tinc set: els teus llavis
són la copa.
Tinc son: els teus braços, el llit.
Tens fred: els meus cabells, la flassada.
Tens por: els meus ulls, l’espasa.

Aigua

2011-03-21T04:48:00.000-07:00

He oblidat el cos amb el teu bes.
S'han fet estels els meus dits.
Els teus llavis m'han pres i m'han lliurat.
Sóc un bleix, aigua, res.
M'he fos en tu i he tornat a sospirar.
Jo que no podia respirar.
I ara? On aniré ara?
Hi ha senders per l'aigua?
Camins esborrats
per aigües nodrides per mes aigües.

.

Lagar

2011-03-12T09:03:00.000-08:00

Foto: Joan Antoni Febrer

En el lagar rupestre, entre viñedos,
se me viene encima el tiempo,
a pisadas, desgastando roca y racimos.
Piedra de vino. Septiembre.
Cada grano de uva, un beso tinto.
Me llevo conmigo los colores
de los viñedos cuando se despiden del viento.
Escondo un deseo en un guardaviñas.
Te espero.
De paladar aterciopelado, de moras,
será nuestro encuentro.

.

Un regal d'Onatge

2011-03-09T06:22:00.000-08:00

Foto: Maribel Alonso

Dona t’estimo!

Enlaira’t
com les flors
que ningú
no trepitgi
la teva mirada
ni violi el teu ser.
S’ha d’obrir
la gàbia del patriarcat
i que voli la llibertat.
No hi ha sexe
fort ni sexe dèbil,
som persones,
la classificació
només és un invent
del masclisme
apoltronat a la
creença de posseir
la única veritat...
A la foguera del
sentit comú,
posem-hi
la brutalitat
l’estupidesa
la violència
la bèstia,
i de cada religió,
la negació
i la parida de por...
Que el capitalisme
no assassini mai
més a cap dona.
Com pot ser que
l’home nascut
de dona segregui
tanta mesquinesa
i tan poc amor?
Que ningú
no sigui més
que ningú,
però sí de tu a tu.
Dones per un dia
o un dia per la
dona, NO!.
Vida a la vida
i vida a la dona
SÍ!
Dona t’estimo.

onatge,
8 març 2011,

Moltes gràcies, Carles!

Fer amics

2011-03-04T13:00:00.000-08:00

Fotografies d'en Barbollaire

En aquest blog només penjo poesies, tots sabeu que el meu blog més actiu és el de martaperezsierra, però aquest sopar és val una entrada especial. Des d'aquí us vull agrair a tots la bona acollida i l'empenta que em vareu donar. Ara tinc més ganes que mai de compartir i de llegir-vos.
Espero retrobar-vos.

Dones d'Heura

2011-02-10T14:05:00.001-08:00

Avui l'editorial Pagès m'ha enviat el llibre recient publicat.

Quadre

Sóc la tela on pintes mons particulars
-bastidor mòbil-.
Embrionaris paisatges eteris.
Llisca el pinzell
sobre les meves sines
i pren el color dels meus ulls,
l’oli del meu sexe.
Pinzellades subtils vers el desig,
perspectiva cònica en el meu ventre.
Després, restaré absorta,
repenjada al taulell de la cuina
per captar l'essència
de la llum obliqua
en el meu cos.

*

Escric flors

2011-01-26T13:28:00.000-08:00

Fotografia: Roser Vives

Només tinc mots
per això escric flors
en fulls blancs
sense marges
que escampo vora mar.
El fil de llum de lluna
les recull en un ram,
per a tu.

Del llibre inèdit Si goso dir-te un mot d'amant
.

Cal Ros

2011-01-22T15:44:00.000-08:00

Fotografia: MR Vila

(Aquesta nit que t'enyoro MR, i que voldria ser a Cal Ros entre timó i rialles)

Cal Ros és al llindar dels somnis.
Mercè, Antoni, Lídia i Anna
han confegit el seu paisatge.

Quan som a Cal Ros...
No tenim res a fer, res concret,
ens hem despullat de presses i feines,
podem comptar estels i allargar sobretaules,
tenir constància de les pedres,
seure a l’era i riure, de res concret.

Llavors un bocí de l’Alta Anoia
t’enamora i et pren. Un rampell.
La terra es fa silenci, cruix nostàlgia.
Silenci sense entrebancs.

Engrunem el temps, a Cal Ros,
i en fem històries de fum i mistela,
que respiren verd morat carbassa.
Ens incorporem a les corbes del sol,
a les línies del mar de l’ordi,
a les plomes dels paons. Als dolls.

Cal Ros és el tacte dels camps,
la mirada del timó i la figuera
que s’agenolla.
L’aroma atàvica del pa al dematí.
És la gent estimada, el forn antic,
l’escó i el delit del silenci
per fer-se sentir.
El gos, els conills, l’hortet didàctic.
I nosaltres. Els amics.

La vida aferrada a les oliveres,
la parra de la porxada,
la terrassa emmandrida, la vinya,
-figues amb pernil-,
remenat, patates emmascarades,
xai, cigrons. Plats de festa major.
Unes tovalles, que ai si parlaren...!

I el xiuxiueig de l’alzina i el roure
que festegen totes les nits.

(Dedicat a Cal Ros en el seu 10è aniversari)

M. Alba

2011-01-05T14:29:00.000-08:00

He vist la vida dormir,
plàcida, a les teves parpelles;
caminar la mort, silent,
per la teva pell blanca,
i he sentit bategar la teva
voluntat, acompanyada,
en tots els minuts nuats,
esterilitzats, entubats,
guanyats. Estaves tan bella,
en perill, en travessa, nua
i en travessa, gota a gota,
en travessa, entre llençols,
mitjons i bambes rosa,
dolça Alba,
que eixires a poc a poc
de l’incomprensible son
que arraulida, vencies.
Quina ventura fer núvols
de paper pel cel del teu despertar.
Escriure dies en quadrícula
pel collaret d'hores en planta,
amics, germans i amor,
sospir de tornada i per fi,
de nou, el carrer i el sol;
el mar al fons, casa teva,
com una barca sense veles,
amarrada a la platja, que t’espera,
Dies d’algues
i sorra i petxines buides,
havien embrutit el terra.
Alba, doble aniversari,
aquest desembre esplèndid,
sóc tan feliç de tenir-te
d’agafar-te la mà
i que, com sempre,
des dels silencis
que ens uneixen,
em reconeguis, amiga.

Per a la nostra amiga M Alba, en el seu 50è aniversari. 12 / 12 / 2010

*

Pilar Racero

2010-12-15T23:05:00.000-08:00

Vamos a respirar juntas, otra vez
como antaño, cuando tu risa
acunaba dos proyectos, dos cielos.
Abiertas de par en par,
ventanas y puertas, para nosotras
y todos los hijos que amemos;
la luz debe matizar el blanco y negro
de todos los gestos.
Vamos a ser libres, otra vez,
a creer, a intransigir, a llorar,
a volver. A nombrar el futuro
y designar ilusiones.
Vamos a marcar la senda, ni que sea
con miguitas de pan. Hay que llegar
a la cima;
hemos calzado a los hijos,
abrigado a los amigos;
hay que alcanzar la meta, el lago
espejo de nubes y soles.
Vamos a desentelar montañas,
a encontrar la fuente de los besos
perdidos,
y dormir luego en el refugio.
Juntas recordaremos el color del viento,
alborotando disfraces y risas,
en el tejado, aprendiendo a ser niños.

Para mi querida amiga Pili, con todo mi cariño, en su 40 cumpleños. 10 diciembre 2010

Flirteig

2010-12-05T14:45:00.000-08:00

Pintura de M Rosa Vila

I

Defujo imaginar-me
els teus llavis mascles.
Arrop tebi...
Ignoro el desig de tu
per por a traspassar
el límit permès,
però, el vol de la nit
et dibuixa sobre un ren.

II
Permet que somií
que un dia
tremolaran els teus dits
fets de colors i vidres.
I els meus llavis
ressorgiran dels tràgics
minuts de cabaret.
Corns de lluna creixent.

III
Tots els teus petons
ballen encara pel meu cos,
prudent, però,
me’ls deixaràs tots a la boca,
els pits que es delien,
llet mascla destil•laren.
Pell anhel de pell.

IV
Si semblo fet
de bombolles de sabó
d’olors fecundades
en els mites més perfectes,
si dibuixo blaus llatins,
és perquè tu em penses.
Ai, si em besessis!
Mel verge.

(micropoemes escrits en el
mòbil, de 160 caràcter cada un)

Paquita

2010-11-09T11:07:00.001-08:00

La Paquita té paraules de tota mena,
paraules amb bufanda i guants,
menudes i de colors,
que van a l’escola bressol.
Paraules de tinta negre, de diari,
paraules amb classe, de classe.
De nit, brodades als estels,
rimades, scripts, majúscules.
L’alfabet.
Parelles de mots que es piquen l’ullet.
Paraules amb nas rodó i vermell,
que fan riure si les cantes,
encreuades, en sopa,
paraules nues, sense paper.
Paraules claus.
Més que paraules.
De tímides, que demanen la paraula
per sortir al passeig
de Santa Calamanda, a la llibreria El Quiosc
de Calaf,
on, ni que sigui dissabte i mercat,
es gelen les paraules.

Dedicat a l’amiga Paquita de la llibreria El Quiosc.
Calaf, 16 d’octubre de 2010

*

Dones d'Heura

2010-10-31T08:09:00.000-07:00

Oli de MR Vila

Flors

Has collit totes les meves pors petites,
aquelles que s’expliquen mudes,
les que neixen de les pessigolles del temps,
i les has fet flors.
Has destriat d’entre els meus riures
les llàgrimes que s’havien fet vidre,
el fang dels dies
soterrats entre les arrugues.
Mudada, puc teixir els plecs
d’un altre futur blanc.

Del llibre "Dones D'heura" guanyador del
Premi de Poesia Jordi Pàmias de Guissona, octubre 2010
.

Ara que no hi ets

2010-10-21T12:55:00.000-07:00

***

Ja he trobat les paraules
que no cal llegir.
Les paraules escrites
en la fosca
d’una nit desvetllada.
Els mots que ho són tot.
En volia uns d’especials
per al meu poema resistent.
Ja els he trobat.
Ja conec les paraules.
Són aquestes llàgrimes callades
que s’enfilen
cor amunt fins als ulls
i escriuen al meu rostre
un poema d’amor vers tu.
Són paraules que pots tocar,
que en silenci diuen
que no cal llegir-les.
Ja he trobat el meu poema essencial.
És aquest plor vers tu
que no és de ràbia
ni d’angoixa,
que no és d’impotència.
Que és tan sols d’amor.

***
Poema publicat el 1984 i dedicat al meu amic J G, que ens va deixar aquell octubre.

Nausica: En recordança del naixement del nostre gran poeta.

2010-09-04T10:26:00.000-07:00

Nausica: En recordança del naixement del nostre gran poeta.

Li recordà

2010-09-04T09:46:00.000-07:00

Avui que els blocaires homenatgem a Vicent Andrés Estellés,
aquest poema com a dedicatòria.
Feu click aquí per llegir la meva aportació a l'homenatge.

***

La pell trista de l’amiga
li recordà la sorra de
la platja
sense sol, sense mar.
L’acaronà amb essència
d’ametlles dolces
i la besà
amb cireres
macerades de lluna.

pg. 35 del meu llibre Sexe Mòbil Singular

***

Compondre

2010-08-31T05:26:00.000-07:00

***
Ella seia a la banqueta
del piano,
ell, darrera, componia
melodies en ella.
Clau de Fa.
Semicorxeres
els pits de noia,
blanques els malucs,
silenci en el pubis verge.

Poema inclós en el llibre Sexe Mòbil Singular
***

Sexe Mòbil Selènic

2010-08-25T07:15:00.000-07:00

Tu pertanys a la ràdio
jo a la lluna

Amb gest precís: ON.
Sintonia.
La teva veu de vellut
s’apropa,
em toca i m’atordeix.
Amb molt de gust.
Dins i fora a cops d’efecte sonor.
Música als meus gemecs.
OFF

I poema del recull Sexe Mòbil Selènic guanyador del Tercer premi dels " IV JOCS FLORALS VIRTUALS" organitzat per la Jove Cambra de Terrassa. Abril 2004
***

Em faig ombra

2010-08-17T09:12:00.000-07:00

(Disseny del modista Joan Aregall)
http://joanaregall.blogspot.com/

***
Em faig ombra
o folre del teu vestit.
Impunit, llisco
entre els plecs oberts.
Tu fas veure que ignores
que dissenyo el ritme
dels teus malucs.

Del llibre Fil per randa

***

Amigues

2010-08-04T10:36:00.001-07:00

Pintura: Pi Piquer

***

Una sargantana al cor. Tu la teva, jo la meva,
elles eren abans. Hem crescut al voltant
de la seva fragilitat endèmica.
Som una estratègia.
Com les pedres del mur.
Tant se val si li tallem la cua,
o a les parets càlides d’un son la reptem.
Arrapada al nostre segrest, pren el sol.

***

Traspàs

2010-07-31T05:36:00.000-07:00

***
M’agradaria que sonés un clavicordi.
Que el mar m’acompanyés en silenci,
-el seu so ja ho féu en vida-.
Irremeiablement cobejo el secret
de la llum.
Em complauria que tot esquitx de sal
es convertís en roses blanques,
que diuen que mai no es fan pols dins el taüt.

***

Carme Márquez

2010-07-17T06:05:00.000-07:00

***
No vacil•les, dona de mar,

tens arrels per fer-te terra
i goig d’escuma blanca
per ser serrell d’onades,
glopades de vent. Si cal.

Et reconec en la lluita,
sirena de les utopies,
el far no és cec, només
intermitent, un pacte.

Has estimat el dolor,
lliri de mar somort,
ho sé. Jo també he nuat
els segons exhausts amb
falgueres blanques.

Després de tot, tu i jo,
som platges nodrint
el paisatge de bonança,
mai barques ancorades.

Per a la meva estimada Carme.

***

Poetes a la xarxa

2010-07-03T10:15:00.000-07:00

***

Presentació a La Central del Raval
1 de juliol de 2010
del llibre Poems&Blog, poetes a la xarxa

Sílvia Bel (Barcelona, 1982).
El seu blog és http://silviabel.wordpress.com

Joanot Quartera (Granollers).
El seu blog és http://elpoemaridenquartera.blogspot.com

***

Adrià

2010-06-08T04:17:00.000-07:00

***
He brodat una A
que porta clenxa al costat
i mira de reüll
i somriu tímidament.
Amb una ratlla perduda
que li fa de cabell.

I un vèrtex ple de poemes,
apilats,
per fer-la més esvelta.
I les manetes obertes
i un xumet a la boqueta.
En un llençolet blanc
he brodat una A
d'Alba o potser d'Adrià.

***

Present

2010-06-01T15:10:00.000-07:00

Pintura a l'oli: Pi Piquer

***
Potser tu em podries dir
de quina matèria estan construïts
els somnis.
Tu que pertanys a la música
i a la innocència, que ets d’aigua,
de blaus insondables, de llum.

Quan la monotonia implacable
et turmenti, les presses t’absorbeixin,
sigui àrida la paraula i trencadís
l’horitzó que esgarrapes...
Quan, aclaparada, tot siguin miratges,
i els somnis no et llisquin pels dits,
fes un petó...

Per a l’estimada Marta Capel
***

Com si jo no hi fos

2010-05-30T07:07:00.000-07:00

***
Per no fer-me mal
calles.
Nerviós arrossegues el temps
i calles.
Vull fer-te un petó
ple de paraules sense pols.
T’aïlles.
Tothora bocins de mar.
***

Brins de nit

2010-05-19T23:50:00.000-07:00

Fotografia: Adrià Febrer

***
M'he banyat en el teu so,
junts,
tots els camins del tacte,
però,
tu no saps trobar-me.
La nit enfila el seu collaret d'estels.
Jo el meu enyor,
també, incandescent
***

Em miro

2010-05-18T01:30:00.000-07:00

Foto d'Internet

***
M’emmirallo i l’espill em torna boires,
runes d’altra hora quimeres,
un maldestre jo que em mira impacient
per abillar el trencaclosques del temps.
M’embolcallo de perfum i maquillo les nafres,
llisco sobre cada un dels sons dels meus errors,
amb ulleres fosques i sabata plana,
després d’un cop de porta, surto de casa.
***

L'hora que em fascina

2010-05-14T13:02:00.000-07:00

Fotografia: Adrià Febrer

***

Nodreixo la memòria indefugible
del teu gust d’estiu
pres en aquella hora que em fascina
quan el dia deixa de ser el dia
i s’entossudeix i persisteix
i declina,
a la fi, vençuda l’hora, no el temps.
Així jo, quan no vull, entossudida,
efímer el teu rastre sobre el meu cos.

***

Ansietat

2010-05-12T00:01:00.000-07:00

pintura: Pi Piquer

***
L’ansietat té els ulls violetes
i balla el tango
sobre el matalàs
amb talons d’agulla,
totes les nits,
just quan l’estel,
que porta el teu nom,
es despenja fins al meu clatell.
***

Conjur

2010-05-08T02:52:00.001-07:00

Fotografia: Roser Vives

***

Per a aquest embruix
cal l’ocell de plomes safir rosa
i la penyora de la pols del teu vestit.
Tres pensaments forassenyats
ennierats en un pit que alleti.
Plor de corall esponja
recollit en un didal sagrat.
I el perfum de set sospirs.

***

Salabror

2010-04-27T11:54:00.000-07:00

***

Sense sexe les onades.
Sense sexe la salabror de les besades.
Abans amics de totes les jornades,
companys de somnis i abraçades,
companys de moltes esperances.
Ens endinsem junts a les aigües:
jo compenetrada dins les seves entranyes,
tu arrapat a les meves hores cansades.
Amarats els cossos, nues les petjades,
ofegats els desigs, blaves les mirades.
Nosaltres horabaixa.

***

Sant Jordi

2010-04-23T05:52:00.000-07:00

***
La lluna és una rosa blanca.
Els teus llavis, el seu llit.

*

T’he trobat reclosa
en el plec emmandrit del matí.
Tens una rosa transparent
dins el somriure.

***

Soledat

2010-04-20T09:35:00.001-07:00

Pètals d’orquídies
-blanca-
que violen llençols
d’hotel llogat a hores.
Només faltes tu.

***

Distancia

2010-04-09T08:08:00.000-07:00

***
Entre tu i jo, distància.
Tanta,
que crec que no t’assabentaràs
de les meves anades i vingudes
per la teva pell,
que m’esmicolo entre els teus pits
i tu, distreta, púdica,
t’estires els baixos de la faldilla,
com si res.

***

Enamorar-se

2010-04-08T07:48:00.000-07:00

Els núvols s'esfilagarsen sense témer
de perdre la seva identitat.
Estols de núvols nascuts de fils de núvols
per acotxar el pla.
Temorenc de no reconèixer-te, no em beses?
No t'adones d'on és el poder.
L'autoritat de l'herba és fer-se brins
i escampar-se, i ser més i més...
Fins ser dall i redall.
I l'essència de l'herba sempre serà al prat.
Pots reunir tots els fils de tu que has deixat
en el meu cos.
Compondre't després d'un bes embriac.

***

Jocs de coure

2010-03-13T09:06:00.000-08:00

***

Sola al Japo.
El sushi em recorda
el teu gest meticulós
per estimar-me.

M’has tornat el plaer
a les puntetes dels dits.
Jocs de coure i papallona.
Encís alat pels engonals.
Dibuixes anhels, orgullosa,
en els sotracs
de la lectura de la pell.
Camins de mirra
entre els verbs.

***

Em miro

2010-03-11T06:31:00.000-08:00

***

M'emmirallo i l'espill em torna boires,
runes d'altra hora, quimeres,
un maldestre jo que em mira impacient
per abillar el trencaclosques del temps.
M'embolcallo de perfum i maquillo les nafres,
llisco sobre cada un dels sons dels meus errors,
amb ulleres fosques i sabata plana,
després d'un cop de porta, surto de casa.

(Publicat a La Vanguardia el 25 de maig del 2009)

***

Per en Tomàs

2010-03-11T06:23:00.001-08:00

Pintura de M. Rosa Vila

***
Darrere el cop.
Tu, amb l'esquerra.
A punt d'envestir l'adversari.
Les ombres dels arbres s'han unit
i et guien les passes.
Veloç, engegues el vent
i cargoles les branques
en un efecte naïf,
que t'encoratja i et reforça,
com si la natura hagués copsat
el teu optimisme.
De terra batuda el riure i el repte.
Més enllà de la pista,
el lila dels teus somnis grimpa
i el sol et pica l'ullet.

***

Transparències

2010-03-11T05:36:00.000-08:00

***

El ventall de seda de les pestanyes
que l’esguard et defensava,
l’ha arrencat el progrés.
Ulls nus,
que Demolicions V&F. S.L.
ha de conservar
- catalogada-.
Bosses sota les conques buides
de tantes nits sabudes.
Malgrat tot, orba,
arreceres el temps, i el blau
floreix la vida dins teu,
i aixoplugues la història
tendrament.
Però, si poguessis,
amb un grapat d’imperdibles,
a la pell de les pedres,
adobaries el passat.
***

Escapa't del teu somni i vine al meu

2010-03-03T08:30:00.000-08:00

***
Mila López em recita a Radio Silenci "La que sona a la Garriga".

***

Descalça, sobre l’asfalt infern,
roent el vent de la memòria,
trepitjo, sense voler, somnis
que tu has perdut;
llisco dins d’un que m’agrada
i tu encara l’estàs dormint;
et desperten
les papallones dels meus peus;
aleshores jo desaparec
per sempre.

***

Et sé

2010-02-27T11:59:00.000-08:00

***
Et sé en el meu ventre anhelós.
I en les parpelles, on s'ha fos el teu nom,
com un pes d'aigua.
Et sé en els moments que defugires
el nèctar de les flors del tren,
les mans a les butxaques, sedat.
No creies en ambrosies - deies -.
Em perdo en l'inesborrable
tatuatge que duc a la memòria.
Vull marxar amb Whitman
-no cal que sigui abans de l'alba-,
fer becaines en un bri d'herba,
traduir-te, amor meu, la sang,
la vida.

***

Del llibre "Si goso dir-li un mot d'amant" Menció d'honor del I Premi Jordi
Pamias de Guissona.

***

Sèrie silenci

2010-02-01T05:08:00.000-08:00

Set poemes dedicats al silenci publicats en el meu w eb.

I PETONS

Érem fets de riures i de raïm,
de terra dolça i abundant.
Érem petons
guarnits de pluja i de sol.
El silenci s’ha fet fum d’encens
i m’ha obert els sentits.

II FULLES

La boira, manyaga,
sentència malva del temps,
em fueteja el que sé de tu.
Totes les fulles sobre meu.
Tacada de trist, et vaig perdre.
Els meus cabells,
fosquíssims,
es confonen amb el terra.
El silenci ha eixugat el mar
i només m’ha deixat sal.

III SAL

Mut el vent, et dibuixo amb sal.
Horabaixa cou, a foc lent,
la llum de totes les ombres.
El silenci ha obert la finestra
i m'ha besa't el front.

IV IRIS

Dins els somnis que et dibuixen
en els meus llençols
el silenci s’ha fet lliri del Nil
i t’ha confegit dins meu.

V NIU

Tornaràs a casa
a trobar la nit d’amor
que deixaràs embastada,
amb fil de suor i saliva,
als meus llençols.
Em trobaràs, encara niu,
adormida sobre la petjada
del desig.
El silenci ha tancat els ulls
i em permet escoltar la teva veu.

VI Van Gogh

Quan el record s’acoloreixi
de colors desperts,
torna!
Fes-ho amb flors exòt1iques a les mans,
com un renec de llum cada una,
com una burla al blau pastel.
Confegirem el nostre espai.
Que breu és el temps.
El silenci s’ha fet Van Gogh
i amb iris m’ha fet un cercolet.

I el silenci, un cop a la vida, és definitiu.
El setè i últim poema de la sèrie Silenci

VII ETERN

Balla el so del silenci.
Negre sobre blanc
el teu vol pel meu espai.
El cos se’t fa melodia
quan camines
els teus somnis sense destí.
A frec dels llavis, el desig.

Per a Bea

Un lloc comú

2010-02-01T04:54:00.000-08:00

***

De nou el sospir del goig
em gronxa els malucs,
i els núvols de sang,
i les delicades vores
de les pàgines magrana transparent
del gènesi d’entre les cuixes.
Un passeig vertical vora el llac
comú.
Falgueres dolces –ancestrals-
aferrades als dits dels teus peus.

***
Publicat a www.martaperezsierra.com

***

Cap d'any

2010-01-01T11:47:00.000-08:00

***

Clang, clong, ding,
cling-clong, dong.

El batall colpeix la sort,
i difon el desig.

Clang, clong, ding,
cling-clong, dong,
dotze pètals de roses
al vol del teu temps
faran arrels. Un cada mes.

Feliç 2010!

***

Fotografia: Roser Vives

Tango

2009-11-20T13:52:00.000-08:00

Tango: Vicenç Arranz i Alicia Pérez Cabrero

***

Tango.
Un cercle màgic
de llum vermella.
Dins,
dues figures de negre,
dansant al so
d’una veu que plora.
Seguretat en els peus.
Histriònic el gest.

I ballo només per a tu.

La força s’abraça
a la música.
I la música uneix
tres cossos:
el meu que balla amb ell
i el teu que escolta
amb llàgrimes als ulls cecs.

Ploro amb la veu trencada
per no poder abraçar
la passió
que del nostre ball es desprèn.

Tango.
Una figura enllaça l’altra
creant bellesa…
només per a tu.
Cec.

***

Música

2009-11-01T11:47:00.000-08:00

***
Volia escriure’t una cançó
on les paraules tinguessin ales.
Ocells amb música per guitarra.

Però...
Ja ho veus, fill meu...
Ets tu que m’has omplert
de música la casa.

Volia oferir-te inspiració.
Mots per atreure
sons blaus dels teus dits.

Volia somniar i de fet dormia.
Fill, he de despertar
per escriure’t una cançó.
Ja ho veus!
De fet...
has estat tu que ha deixat
la música jugant per tota la casa.

***

Niu blau

2009-09-19T14:06:00.000-07:00

***

Un niu blau
on ell dorm.
Menut.
Tendre.
Un núvol groc
on ell vola.
Desconegut.
Incomprès.
Una flor blanca tancada
esperant la nit
per obrir-se, desfullar-se,
perquè ell neixi.
I la llum de la lluna
sols a ella besarà
i el besarà a ell
al bell mig del ventre
del groc ventre blau
de dansa
de niu
de núvol.

***

Un instant petit

2009-08-10T07:33:00.000-07:00

***

***

Oblida qui sóc i qui ets,
fes una passa endavant,
obre la porta del somni,
darrera hi ha tot allò inventat.

Dóna’m la mà, pren la meva,
serà tan sols una estoneta,
passejarem pels boscos onírics
com follets de contes inacabats.

Voldria traspassar-ho tot amb tu,
tan sols un instant petit,
tan petit, que no hi fos,
que ni te n’adonessis.

***

Agustí

2009-08-01T10:50:00.001-07:00

***

Groc el joc.
Blava la cançó.
Vermella la por.
Blava la cançó.
Groc l’infinit.
Bressolava un perill.
Vermella la nit.
Bressolava un petit.
Groga la llet.
Ballàvem per la son.
Vermell el llitet.
Ballàvem per la son…
De la dolça cançó blava,
que adormia el meu fill,
per bressolar-li la por
i fugir tots dos d’aquell plor,
d’aquell terrible malson,
on tots els colors fugien,
i només el verd desinfectat
restava i ens feria.
De la dolça cançó blava,
un ball de passes ensucrades,
per adormir les trepitjades
de la seva por menuda.
On tots els colors callaven
i només el blau arranjat
ressonava i ens acollia.
Entre els meus braços
El seu petit cos.
Els meus llavis vermells.
Les seves parpelles blanques.
Els meus braços
El seu cos de nadó.
Bressolava
Tres mesos
i
una
por.

***

Bocins

2009-07-26T14:12:00.001-07:00

***

Bocins de paper guixats
amb esquerdes de tinta negra,
ara relligats pel record.

Un temps rodó,
amb por
al ventre sense nom,
i els teus braços
un bressol.
Desfés tots els mots,
sols resta: amor.

***

Onades

2009-07-25T11:29:00.000-07:00

***

Era de núvol blanc el llit
i jo estirada,
amarada,
oblidant-me del meu nom.
I era torrent el meu llit
i era lliure
el pensament
entre les onades del desig.
Ompliré cada racó del teu cos
i em perdré,
enfollida,
per tots els teus segons.

***

La taverneta

2009-07-21T12:23:00.000-07:00

***

Passejar amb tu,
de nit,
pels carrers de Barcelona,
és retrobar
el gust de les cireres.

Abraçades
al barri Gòtic
i un petó a la galta
davant la catedral.

El temps s’atura amb tu,
de nit.

Entrem a “la taverneta”
i sortim plens d’arpegis
de cava i taronjada.

El temps s’atura amb tu,
de nit,
pels carrers de Barcelona.

***

Cireretes als ulls

2009-07-16T13:05:00.001-07:00

***

Com dos infants
descobrint a les fosques
el seu primer petó,
com un pessic a les galtes,
cireretes als ulls,
robem nius de molsa,
paperines de mots infantils,
rosegons de préssec,
ofrenes de capvespre,
tresors entre les dents.
“Cuqueta de llum”,
desig de papallona enamorada.

“Gatet embadalit”,
espurna màgica, juganera,
d’un foc de llenya
que festeja la nit.

***

Al vostre gust

2009-07-12T06:02:00.001-07:00

***

Tu i jo al teatre.
Tu ets cec.

La tardor queia a l’escenari,
fulles de paper de seda
voleiant des de les faldilles
blanques de la xicota.

Al vostre gust
les vèieu besar el terra.

Però ell només tenia la meva veu,
els meus ulls, la seva imaginació:
com queien aquelles fulles,
com la noia era el noi,
i el noi de veritat s’enamorava.

Al vostre gust
un mirall on reflectir-se.

Per viure el darrere
del que no veiem.
La meva veu era el mirall,
el joc escènic i la faula.
Jo ja no veia, transmetia.

***

La mar està prenyada

2009-07-06T08:01:00.000-07:00

***

La mar està prenyada:
té un fill
de la nit
a les entranyes.
La nit sentí l’olor salada
i el desig
humit
i deixà anar llum de lluna
dins les aigües.
La mar parirà el dia,
sola,
a l’alba,
esquitxarà de roig l’amant,
de sang les onades.

les coses menudes

2009-07-04T09:40:00.000-07:00

***

Les coses menudes caben en el palmell de la mà, també en la nineta dels ulls i en un plec de l'orella. Són valuoses en elles mateixes i malgrat la seva mida ens omplen. Són més delicades i elegants, no són ostentoses. Discretes com el gest lleu de complicitat d'un amic. Explicites com un petó ràpit de l'amant, aquell que es dóna a la comisura dels llavis però que voldria donar-se, de ple, a la boca. Se saben. Les coses menudes se saben