25 de juliol de 2009

Onades

***



Era de núvol blanc el llit
i jo estirada,
amarada,
oblidant-me del meu nom.
I era torrent el meu llit
i era lliure
el pensament
entre les onades del desig.
Ompliré cada racó del teu cos
i em perdré,
enfollida,
per tots els teus segons.

***

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Bona poesia...ah i molt bon conte (he visitat fa no gaire el bloc 365contes)

Marta ha dit...

Moltes gràcies, Elvira