6 d’agost de 2016

Quan somio plomes





-->
Quan somio plomes
que llisquen per la meva pell,
trobo rialles.
Engrunes de rialles
entre els plecs dels llençols.
Somnis immortals
dipositats a l’alba per l’absència.
Complicitats menudes.
Restes de pessigolles
-cent mil dits tafaners-.
La por esberlada.
Prenc aquest temps i els bocins
de rialles
i en faig una dansa.


(Del llibre Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims 2013)


*

19 de juliol de 2016

En resposta a "aquest trosset de vida"

*


Comentari poètic al post de Sònia Moll "aquest trosset de vida"  del seu bloc 




                                                                           Per a Sònia

 
Només digues-me això,
que sóc bonica,
i res més,
no cal.
Agafem la bicicleta,
junts fins l’arbre
que té tantes vides
com mirades,
el que creix al buit
de l’espadat
i de la soca s’obre
en tres troncs gruixuts.
Saps llegir l’escorça.
Saps dur-me pel perill
delitós del cos,
el riure de les pessigolles. 


*

20 d’abril de 2016

Deliri


*




Tot de blaus
al braç dret
i a les mans.
Les vies del sèrum,
a l'altre braç.
I de nou
les vol tibar.
Deliri hidroelectrolític


Li dic que són polseres.
Que l'afavoreixen.
Fan més bonic el braç.
No les toquis gaire
que es trenquen!
Se li van diluir
tots els minerals
en el seu cos macat.
Un oceà de pors
sense sal.

*

18 de març de 2016