1 de febrer de 2010

Sèrie silenci

Set poemes dedicats al silenci publicats en el meu web.





I PETONS

Érem fets de riures i de raïm,
de terra dolça i abundant.
Érem petons
guarnits de pluja i de sol.
El silenci s’ha fet fum d’encens
i m’ha obert els sentits.






II FULLES

La boira, manyaga,
sentència malva del temps,
em fueteja el que sé de tu.
Totes les fulles sobre meu.
Tacada de trist, et vaig perdre.
Els meus cabells,
fosquíssims,
es confonen amb el terra.
El silenci ha eixugat el mar
i només m’ha deixat sal.





III SAL

Mut el vent, et dibuixo amb sal.
Horabaixa cou, a foc lent,
la llum de totes les ombres.
El silenci ha obert la finestra
i m'ha besa't el front.







IV IRIS

Dins els somnis que et dibuixen
en els meus llençols
el silenci s’ha fet lliri del Nil
i t’ha confegit dins meu.






V NIU

Tornaràs a casa
a trobar la nit d’amor
que deixaràs emba
stada,
amb fil de suor i saliva,

als meus llençols.

Em trobaràs, encara niu,
adormida sobre la petjada

del desig.
El silenci ha
tancat els ulls
i em permet escoltar la teva veu.
















VI
Van Gogh

Quan el record s’acoloreixi
de colors desperts,
torna!
Fes-ho amb flors exòt1iques a les mans,
com un renec de llum cada una,
com una burla al blau pastel.
Confegirem el nostre espai.
Que breu és el temps.
El silenci s’ha fet Van Gogh
i amb iris m’ha fet un cercolet.





I el silenci, un cop a la vida, és definitiu.
El setè i últim poema de la sèrie Silenci


VII ETERN


Balla el so del silenci.
Negre sobre blanc
el teu vol pel meu espai.
El cos se’t fa melodia
quan camines
els teus somnis sense destí.
A frec dels llavis, el desig.

Per a Bea




2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

un silenci que veig carregat, prenyat de poesia...amb els fills acabats de néixer....versos que creixen i es fan grans...

Marta ha dit...

Gràcies, Elvira!Quin comentari més bonic i poètic!