11 de març de 2010

Em miro




***

M'emmirallo i l'espill em torna boires,
runes d'altra hora, quimeres,
un maldestre jo que em mira impacient
per abillar el trencaclosques del temps.
M'embolcallo de perfum i maquillo les nafres,
llisco sobre cada un dels sons dels meus errors,
amb ulleres fosques i sabata plana,
després d'un cop de porta, surto de casa.

(Publicat a La Vanguardia el 25 de maig del 2009)

***

3 comentaris:

Elvira FR ha dit...

preciós i el cop de porta també

lolita lagarto ha dit...

Em miro en el teu Em miro i m'hi veig.

Sí, jo també surto de casa cop de porta inclòs!

Preciós.

Marta ha dit...

Totes trobem preciós aquest cop de porta reivindicatiu...jajaja!
Gràcies Elviara i lolita