12 de maig de 2010

Ansietat

pintura: Pi Piquer

***
L’ansietat té els ulls violetes
i balla el tango
sobre el matalàs
amb talons d’agulla,
totes les nits,
just quan l’estel,
que porta el teu nom,
es despenja fins al meu clatell.
***

3 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

preciós i molt visual, m'ha agradat molt, no en sabria dir més... a vegades quan ens agrada molt una cosa en voldríem dir més, però és que ja està tot dit en el que ens ha agradat...

Elvira FR ha dit...

La meva ansietat no acostuma a ballar tangos més aviat rock i del dur...molt bon poema!

Marta ha dit...

Lolita i Elviar, no sabeu com us agraeixo que aneu llegint els meus poemes. Un petó i gràcies.