21 d’octubre de 2010

Ara que no hi ets



***

Ja he trobat les paraules
que no cal llegir.
Les paraules escrites
en la fosca
d’una nit desvetllada.
Els mots que ho són tot.
En volia uns d’especials
per al meu poema resistent.
Ja els he trobat.
Ja conec les paraules.
Són aquestes llàgrimes callades
que s’enfilen
cor amunt fins als ulls
i escriuen al meu rostre
un poema d’amor vers tu.
Són paraules que pots tocar,
que en silenci diuen
que no cal llegir-les.
Ja he trobat el meu poema essencial.
És aquest plor vers tu
que no és de ràbia
ni d’angoixa,
que no és d’impotència.
Que és tan sols d’amor.


***
Poema publicat el 1984 i dedicat al meu amic J G, que ens va deixar aquell octubre.