Me fet padrina de la paraula "LUTIER". Participo així en un dels actes finals de l'Any de la paraula Viva.
He
triat aquesta paraula perquè vull reivindicar l'art i ofici de lutier,
perquè vull tornar la música a casa nostra, perquè el meu fill és lutier
i les mans d'un artesà no poden estar aturades.
Lutier
Lutier
L'Agustí amb el seu mestre, l'artesà Santiago, del taller
Santiago de Cecilia, al poble espanyol.
19 comentaris:
És una paraula tan artesana...que és ben bonica, i l'ofici, també. Tan de bo no es perdi...
Bon dia, Marta!
Bon dia fanal blau!
Tens raó, és ben bonica.
Un petonet.
he arribat aquí arran del teu comentari, i t'he de dir que m'agrada molt la teva paraula.
el meu fill toca la guitarra i fins i tot va "refer" una que tenia, un dia em va dir: que et sembla si em faig lutier? no crec que prosperi el tema, però em sembla una professió ben maca i ha de ser una satisfacció crear un instrument capaça de crear música.
una abraçada,
Pilar
Pilar
gràcies pel teu comentari, sí que és una satisfacció crear quelcom que fa música.
M'encanta.
La paraula. L'ofici.
Pel que té d'artesà i, si m'apures, de romàntic...
I és que treballar la fusta és una cosa tant màgica...
Ei! que no ho vegi així perquè sóc net de fuster... jajajajaja!
Petonet dolç
Totes les paraules que tenen connotacions tan personals són boniques, com, en definitiva aquest, un bonic ofici. Tan de bo no es perdi.
Ah, doncs mira, una paraula que mai no hauria pensat, i que trobo molt interessant per apadrinar. A més té significat especial per tu, és clar, que un fill és sempre un fill!
Barbollaire, nét de fuster, això m'agrada.
Quadern de mots, tens raó, que no es perdi!
Xexu, sí, ho confeso, un fill és un fill. Però en aquest cas, em va donar la idea la iniciativa d'afegir pràctiques amb sou als estudis de formació profesional. Vaig recordar tot el que li ha calgut estudiar al meu fill, i totes les pràctiques gratuites que va fer...
Una paraula amb un significat molt especial, per tu personalment però també pel que representa, un ofici artesà que no s'hauria de perdre mai.
Doncs me'n faig lutier.
Quina bona tria!
Crec que no se m'hagués acudit mai i és tan bonica!
Enhorabona pel teu fill, per les seves mans artesanes, per l'amor pel seu ofici, per les coses belles
Gràcies McAbeu, Jordi i Carme pels vostres comentaris.
Poder recuperar les paraules que no tenim en la nostra quotidianitat, i reviure-les, fa que aquesta celebració sigui encara més exitosa.
Lutier, sona elegant, tal i com es demostra amb el seu treball!!!
Un plaer!!!
lutier és una paraula que sempre m'ha agradat, l'he trobada màgica, com l'ofici.. és un art molt sensitiu i delicat..
Bona nit!
M'encanta la paraula! Des que vaig escoltar un grup de música que es deien Le Luthiers! I perquè el protagonista de "El violí d'Auswitch" de la Maria Àngels Anglada és un lutier valent.
Trobo que aquesta feina ha de ser meravellosa, crear un instrument que percudirà en el futur perquè gaudeixin moltes persones!
bona tria! un cant en un sol mot a la feina feta amb les mans i amb l'ànima!
Una paraula molt interessant i, per a tu, a més, especialment significativa.
Una paraula ben creativa i plena de musicalitat.
Artesania pura! treball amb les mans per a poder fer verdaderes joies! molt bonica i tant!
Publica un comentari a l'entrada