Aquarel·la d'Anton Fortunyo
Una afirmació.
Ocells menuts d'ales com pètals
de flors.
Un silenci blau...
Tots els topants del meu camí.
Un sospir
que em llisca per la pell.
Els teus dits...
(poema inèdit de 160 caràcters per a un dels mecenes del "SMS il·lustrat)
7 comentaris:
preciós....
Molt bonic.
Gràcies!
M'has deixat de pedra, sort que els dits belluguen i senten el contacte... Miraré si la pedra reviu davant l'encateri d'uns versos. GRÀCIES, MARTA.---Anton.
Gràcies Marta!!!! unes paraules molt boniques!!!
Anton, clar que els dits bellugues... els teus àgils i concisos dibuixant i escrivint. Gràcies atu!
Carmina... un plaer.
Publica un comentari a l'entrada