Tu i jo al teatre.Tu ets cec.
La tardor queia a l’escenari,
fulles de paper de seda
voleiant des de les faldilles
blanques de la xicota.
Al vostre gust
les vèieu besar el terra.
Però ell només tenia la meva veu,
els meus ulls, la seva imaginació:
com queien aquelles fulles,
com la noia era el noi,
i el noi de veritat s’enamorava.
Al vostre gust
un mirall on reflectir-se.
Per viure el darrere
del que no veiem.
La meva veu era el mirall,
el joc escènic i la faula.
Jo ja no veia, transmetia.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada