28 de novembre del 2017

Grocs

Aquarel·la de M. Rosa Vila: "La noia de Tamariu"


Et llegeixo a les onades pàl·lides
lliurades al sol.
Em submergeixo
dins les pàgines del llibre,
que es desfan en sorra,
a mesura que nedo pels verbs.
L’ombra del mar
la recull el barret de palla,
mandrós.
En grocs em penso, quan vull ser,
serenament, blau intens.

Del llibre Dones d'heura (Pagès, 2011)





31 d’agost del 2017

17 d'agost



17 d'agost

El blau s'escola pel paviment
de la Rambla de les Flors.
Les cinc i deu
i les llambordes són roges.
La por és la pregària.
Ossets, espelmes i oracions,
com una taca l'oli
contra la barbàrie,
sobre un mosaic que perd
rajoles blaves.

La lluna vigila els somnis
que han fugit de la mort.
*

19 d’abril del 2017

Cal·ligrafia


 Dibuix d'en Pere Cabaret

Només m’estimaves a mi, deies.
Amb lletra menuda, d’ocell, 
m’ho escrivies al mugró,
tan dolçament.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però et sóc fidel,
adepta a la teva cal·ligrafia,
als solcs de les carícies que deixares
en els malucs afamats.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però tens els llavis plens de crostes
i pols blanca els perfila.  
Duc el dubte tatuat  amb argila
i és molt difícil esborrar-lo. 

Ostatge (Témenos edicions, 2016)


*

7 de gener del 2017

Pell de poma



La pedra gravada a ganivetades d'enyor.
Una poma dolça de pell molt fina,
de seda que s'esmicola,
sagrada com els vocables d'un breu poema.
Un somriure de calç, una taula de roure
on reunir dones sàvies a escriure
un manifest de llum roja, verge, metàl·lica. 

L'enyor, una cadena llarga entortolligada
a la locomotora d’un tren que descarrila. 

Del llibre Llavors, els peixos (Tanit, 2017)
(A la fotografia Andrea Jiménez en una de les sessions de Contrapunt poètic)

*

1 de setembre del 2016

Mosaic



-->

Discreta en l’ànsia de tu,

et sé

perquè has creuat el mirall.

Ets Alícia darrere el conill blanc,

sense temença per la identitat.

Havies lliscat cau avall

fins al jardí de les heures,

quan dins d’un didalet d’ivori,

adormida,

et vaig trobar.

Totes les flors minúscules

són ara el teu nom.


Del meu llibre Dones d'heura (Pagès 2011)

*


6 d’agost del 2016

Quan somio plomes





Quan somio plomes
que llisquen per la meva pell,
trobo rialles.
Engrunes de rialles
entre els plecs dels llençols.
Somnis immortals
dipositats a l’alba per l’absència.
Complicitats menudes.
Restes de pessigolles
-cent mil dits tafaners-.
La por esberlada.
Prenc aquest temps i els bocins
de rialles
i en faig una dansa.




Del llibre Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims 2013)


*