Els núvols s'esfilagarsen sense témer
de perdre la seva identitat.
Estols de núvols nascuts de fils de núvols
per acotxar el pla.
Temorenc de no reconèixer-te, no em beses?
No t'adones d'on és el poder.
L'autoritat de l'herba és fer-se brins
i escampar-se, i ser més i més...
Fins ser dall i redall.
I l'essència de l'herba sempre serà al prat.
Pots reunir tots els fils de tu que has deixat
en el meu cos.
Compondre't després d'un bes embriac.
***
de perdre la seva identitat.
Estols de núvols nascuts de fils de núvols
per acotxar el pla.
Temorenc de no reconèixer-te, no em beses?
No t'adones d'on és el poder.
L'autoritat de l'herba és fer-se brins
i escampar-se, i ser més i més...
Fins ser dall i redall.
I l'essència de l'herba sempre serà al prat.
Pots reunir tots els fils de tu que has deixat
en el meu cos.
Compondre't després d'un bes embriac.
***
2 comentaris:
Bon poema...molt d'acord amb la primavera! enamorar-se...reunir tots els fils ...
El vaig escriure per a un noi jove que no s'atrevia a enamorar-se.
Publica un comentari a l'entrada