pintura: Pi Piquer***
L’ansietat té els ulls violetes
i balla el tango
sobre el matalàs
amb talons d’agulla,
totes les nits,
just quan l’estel,
que porta el teu nom,
es despenja fins al meu clatell.
***
Totes les famílies felices
Fa 3 anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
preciós i molt visual, m'ha agradat molt, no en sabria dir més... a vegades quan ens agrada molt una cosa en voldríem dir més, però és que ja està tot dit en el que ens ha agradat...
La meva ansietat no acostuma a ballar tangos més aviat rock i del dur...molt bon poema!
Lolita i Elviar, no sabeu com us agraeixo que aneu llegint els meus poemes. Un petó i gràcies.
Publica un comentari a l'entrada