20 de maig del 2011

Equilibri

Trobairitz


*

M’he perdut, com una princesa de conte
que presa per la follia d’un màgic beuratge
no sap el que es fa...
Com una imbècil
-sense tanta literatura- m’he perdut!

El meu cap no pot pensar, ja no sé
el que vull ni per on he d’anar.
No sé el faig bé, ni on l’erro.

Només vull no tornar mai més a parlar
amb el noi italià . M’ha portat un neguit
increïble! És boig.
I li tinc por.

Ara estic ben refredada
i per res
ploro.


L’equilibri dins meu és un fil,
un cabdell de llana on tres-cents gatets
han passat les tardes jugant.

Tornaré
a ser jo: quatre esternuts més
i...les neurones
a lloc.

*

Dedicat a totes les que han patit assajament per Internet.
I a l'estimada Rosa M. Mateu que desfà nusos amb la seva llum.

*

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Mai no se sap qui hi ha a l'altra banda del mirall...Sort que els refredats es curen ràpid.
Les coses prenen mil formes, quan es veuen en versos. Fins i tot les més dures.
Una abraçada, Marta.

Mps Landino ha dit...

Gràcies, Pilar! Aquest poema va dedicat a una situació molt dura. però, tens raó, en versos es veu millor.
Molts petons