Hostalric. Foto Joan OpiA en Jaume Busquets
IN MEMORIAM
Els xiprers, veles verdes.
El barquer t’espera,
enfilareu aquest vespre
de tardor, fosc i quiet,
amb l’últim alè de la marinada.
La pell oblida la pell.
Encenalls els dits sense límits.
Creuaràs el riu sense moneda.
No hi ha estel que no et miri,
ni lluerna que no et dibuixi,
en la veu eterna de la nit.
***
DINS ELS BOSCOS, DINS MEU
A en Jaume.
La seva dona, Rosa, li parla.
Els boscos morats adormits,
amb tu;
amatents al silenci de l’aigua,
com tu.
T’he de parlar d’ells
per referir-me a les hores
sense tu. I a l’enyor de tu
per sempre clos en l’enigma
de la vida.
Estimàrem els colors i l’alè
de les paraules,
les mateixes que avui,
sense tu,
no recordo el que significaven.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada