La tieta Emilia amb en Joan Antoni.
Has aprés
a reservar-te i fer-te forta
enmig de
calamitats i bombes.
Has
sobreviscut als trets i la gana.
A les
llàgrimes.
Vas ser
una bona filla, resignada
però
eficient i alegre, sempre amatent.
Ens has
fet de mare, a tots.
Entre els
teus braços acollires
al teu
germà i al teu nebot.
Menut i
orfe l’un, desvalgut l’altre,
un
bressol la teva falda.
Una cançó
els teus petons.
Has fet
d’àvia dels nostres fills.
Ets amiga
dels teus amics,
en el
riure i en el ball, en les ganes
de ser-hi
i ser-hi de veritat.
Tu m’has
ensenyat a fer-me forta
a comptar
amb el que tinc
i
sentir-me feliç per tenir-ho,
al marge
de si és molt o poc.
Que en el
teu llenguatge
la
paraula escàs no existeix.
I ni que
sigui amb bastó
camines
ferma i ets capaç de dansar
amb el
teu somriure.
I encara
avui ens escoltes i encoratges
que el
teu amor és incalculable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada