4 de juliol del 2014

Mamografia

cartell d'Adriana Rojaz
-->

 Obre'm el pit esquerre, de bat a bat,
com una porta de fusta flonja;
dins, els sentits més delicats
en el folre del mugró menut, 
i la llet més blanca
que encara em resta, per si de cas. 

A totes les dones que avui feien cua per fer-se una mamografia, en especial a les que he vist sortir plorant.

5 comentaris:

Pilar ha dit...

Una experiència per la qual totes hem de passar...Les que surten plorant probablement visquin una altra.
Jo no formava part de la cua... d'aquesta teva. Pertanyo a d'altres i a altres plors.

Gràcies, Marta.

Rafel ha dit...

Colpidor i alhora la porta oberta sempre a l'esperança.

Unknown ha dit...

Felicitats un poema realment impressionant. De passada, t'informo de que estàs nominada als Premis Dardos otorgats des de La màgia de les Lletres, passa't-hi per saber-ne més :)
Edgar

+3 MIRIQUATRE ha dit...

Et fa pensar, com sempre.
Com que tothom et dóna premis, jo també ;-)
Re-nominada al premi Dardos ;-)

Mps Landino ha dit...

Moltes gràcies Pilar pel teu comentari.
Gràcies Rafel per llegir-me.
Gràcies Edgar per nominar-me i Mireia per re-nominar-me.