7 de gener del 2017

Pell de poma



La pedra gravada a ganivetades d'enyor.
Una poma dolça de pell molt fina,
de seda que s'esmicola,
sagrada com els vocables d'un breu poema.
Un somriure de calç, una taula de roure
on reunir dones sàvies a escriure
un manifest de llum roja, verge, metàl·lica. 

L'enyor, una cadena llarga entortolligada
a la locomotora d’un tren que descarrila. 

Del llibre Llavors, els peixos (Tanit, 2017)
(A la fotografia Andrea Jiménez en una de les sessions de Contrapunt poètic)

*