La
pedra gravada a ganivetades d'enyor.
Una
poma dolça de pell molt fina,
de
seda que s'esmicola,
sagrada
com els vocables d'un breu poema.
Un
somriure de calç, una taula de roure
on
reunir dones sàvies a escriure
un
manifest de llum roja, verge, metàl·lica.
L'enyor,
una cadena llarga entortolligada
a
la locomotora d’un tren que descarrila.
Del llibre Llavors, els peixos (Tanit, 2017)
(A la fotografia Andrea Jiménez en una de les sessions de Contrapunt poètic)
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada