 |
Aquarel·la de M. Rosa Vila: "La noia de Tamariu"
|
Et llegeixo a les onades pàl·lides
lliurades al sol.
Em submergeixo
dins les pàgines del llibre,
que es desfan en sorra,
a mesura que nedo pels verbs.
L’ombra del mar
la recull el barret de palla,
mandrós.
En grocs em penso, quan vull ser,
serenament, blau intens.
Del llibre Dones d'heura (Pagès, 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada