1 d’agost de 2009

Agustí

***

Groc el joc.
Blava la cançó.
Vermella la por.
Blava la cançó.
Groc l’infinit.
Bressolava un perill.
Vermella la nit.
Bressolava un petit.
Groga la llet.
Ballàvem per la son.
Vermell el llitet.
Ballàvem per la son…
De la dolça cançó blava,
que adormia el meu fill,
per bressolar-li la por
i fugir tots dos d’aquell plor,
d’aquell terrible malson,
on tots els colors fugien,
i només el verd desinfectat
restava i ens feria.
De la dolça cançó blava,
un ball de passes ensucrades,
per adormir les trepitjades
de la seva por menuda.
On tots els colors callaven
i només el blau arranjat
ressonava i ens acollia.
Entre els meus braços
El seu petit cos.
Els meus llavis vermells.
Les seves parpelles blanques.
Els meus braços
El seu cos de nadó.
Bressolava
Tres mesos
i
una
por.


***