10 d’agost de 2009

Un instant petit

***


***

Oblida qui sóc i qui ets,
fes una passa endavant,
obre la porta del somni,
darrera hi ha tot allò inventat.

Dóna’m la mà, pren la meva,
serà tan sols una estoneta,
passejarem pels boscos onírics
com follets de contes inacabats.

Voldria traspassar-ho tot amb tu,
tan sols un instant petit,
tan petit, que no hi fos,
que ni te n’adonessis.

***

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Instant petit però gran instant!

Marta ha dit...

Tens raó, Elvira, aquell instant que dins nostre queda per sempre.