22 de gener de 2011

Cal Ros

Fotografia: MR Vila

(Aquesta nit que t'enyoro MR, i que voldria ser a Cal Ros entre timó i rialles)

Cal Ros és al llindar dels somnis.
Mercè, Antoni, Lídia i Anna
han confegit el seu paisatge.

Quan som a Cal Ros...
No tenim res a fer, res concret,
ens hem despullat de presses i feines,
podem comptar estels i allargar sobretaules,
tenir constància de les pedres,
seure a l’era i riure, de res concret.

Llavors un bocí de l’Alta Anoia
t’enamora i et pren. Un rampell.
La terra es fa silenci, cruix nostàlgia.
Silenci sense entrebancs.

Engrunem el temps, a Cal Ros,
i en fem històries de fum i mistela,
que respiren verd morat carbassa.
Ens incorporem a les corbes del sol,
a les línies del mar de l’ordi,
a les plomes dels paons. Als dolls.

Cal Ros és el tacte dels camps,
la mirada del timó i la figuera
que s’agenolla.
L’aroma atàvica del pa al dematí.
És la gent estimada, el forn antic,
l’escó i el delit del silenci
per fer-se sentir.
El gos, els conills, l’hortet didàctic.
I nosaltres. Els amics.

La vida aferrada a les oliveres,
la parra de la porxada,
la terrassa emmandrida, la vinya,
-figues amb pernil-,
remenat, patates emmascarades,
xai, cigrons. Plats de festa major.
Unes tovalles, que ai si parlaren...!

I el xiuxiueig de l’alzina i el roure
que festegen totes les nits.


(Dedicat a Cal Ros en el seu 10è aniversari)

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Homenatge poètic reeixit a un lloc que per a tu té un caliu especial!

Pilar ha dit...

No em faria res de caminar pel paisatge que descrius...I sentir el que tu sents.

Maria Rosa Vila ha dit...

Cal Ros sempre serà el bressol de la nostra amistat, amiga. Per això és tan important. El lloc on sempre volem tornar, el lloc que sempre estarà als nostres cors.

Mps Landino ha dit...

Elfreelang, Cal Ros és molt especial.

Pilar, t'agradaria molt.

MR, sempre amb nosaltres.

Gràcies a les tres.