5 de gener de 2011

M. Alba




He vist la vida dormir,
plàcida, a les teves parpelles;
caminar la mort, silent,
per la teva pell blanca,
i he sentit bategar la teva
voluntat, acompanyada,
en tots els minuts nuats,
esterilitzats, entubats,
guanyats. Estaves tan bella,
en perill, en travessa, nua
i en travessa, gota a gota,
en travessa, entre llençols,
mitjons i bambes rosa,
dolça Alba,
que eixires a poc a poc
de l’incomprensible son
que arraulida, vencies.
Quina ventura fer núvols
de paper pel cel del teu despertar.
Escriure dies en quadrícula
pel collaret d'hores en planta,
amics, germans i amor,
sospir de tornada i per fi,
de nou, el carrer i el sol;
el mar al fons, casa teva,
com una barca sense veles,
amarrada a la platja, que t’espera,
Dies d’algues
i sorra i petxines buides,
havien embrutit el terra.
Alba, doble aniversari,
aquest desembre esplèndid,
sóc tan feliç de tenir-te
d’agafar-te la mà
i que, com sempre,
des dels silencis
que ens uneixen,
em reconeguis, amiga.




Per a la nostra amiga M Alba, en el seu 50è aniversari. 12 / 12 / 2010

*

3 comentaris:

Pilar ha dit...

Hiha quelcom en aquests versos que em meravella, però també hi ha una part que em deixa sense alè...I no sé per què.
Profund, com sempre, Marta.
Petons.

Mps Landino ha dit...

Pilar, gràcies per llegir-me. T'escric un email. Petons

Carmina Alvarez Les ha dit...

Les teves paraules són caricies pel pensament.