2 de maig del 2011

Prec

Foto: M. Rosa Vila




Prec

No trenquem aquest silenci
que hem suat ambdues,
calla’m,
si cal mossega’m els mots
tot just s’esmunyin
dels meus llavis.
Amb el delit del gest
aturem els verbs...

(Publicat a La Vanguardia, 2004)

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Un poema bonic, val la pena de recuperar-lo.

Mps Landino ha dit...

Gràcies, Carme. Li vaig dedicar a la Sònia, i em feia il·lusió publicar-ho.

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Vot de silenci

Et posaré un dit damunt dels llavis
i et xuclaré els mots
per fer-ne un silenci ple de tu i de mi.
Totes dues en serem devotes.

:-) Te'n recordes? La meva resposta al mòbil a aquest poema preciós! :-)

Mps Landino ha dit...

Ho recordo, Sònia. Preciós! Ets un cel...

Rafel ha dit...

Silencis, mots i verbs en relleu, preciosa imatge.

Mps Landino ha dit...

Gràcies,Rafel