Foto de ZigiellaT'he besat mar, poema
sense brànquies, boca oberta.
Set onades i la incertesa.
T'he abraçat mar, obliqua,
bleix d'alba, ventall.
Em pentino, cresta òssia, l’anhel.
No puc adormir les escates
dels teus vespres a Port Alguer.
Com el principi d’incertesa de la física quàntica, si tenim dos observables, Δ1 i Δ2 ,
no podrem reduir Δ1 més enllà d'un límit sense incrementar Δ2 i viceversa.
*
sense brànquies, boca oberta.
Set onades i la incertesa.
T'he abraçat mar, obliqua,
bleix d'alba, ventall.
Em pentino, cresta òssia, l’anhel.
No puc adormir les escates
dels teus vespres a Port Alguer.
Com el principi d’incertesa de la física quàntica, si tenim dos observables, Δ1 i Δ2 ,
no podrem reduir Δ1 més enllà d'un límit sense incrementar Δ2 i viceversa.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada