disseny i poema: Joan Aregall
Rellisco tendresa
pel teu ventre.
Llepo les teves pestanyes
perquè oblidis
tot allò que calles.
El teu aire és tremolor de menta.
El teu aire és tremolor de menta.
Amb paraules em penetres,
amb verbs em sospires.
Esgarrapo impossibles
per delectar-te.
La h, dels bornis!
Que t’he trobat dins les lletres
d’una peça d’alpaca
i d’una altra de piqué
tot cosint accents i plecs.
Que perseguim Foix
per les places de Sarrià
vestits de seda estampada
que jo he rimat per a tu.
2 comentaris:
m'ha agradat aquesta h dels bornis retrobada dins els plecs cosits a cops d'accents
Moltes gràcies, Elvira!
Publica un comentari a l'entrada