Foto: Agustí Febrer
No sabria
dir-te com
-alguns
dies-
dues minses
hores abans de l’alba
poden ser
la vida.
Tota.
Quan marxes
encara et respiro
i el meu
balcó és un núvol
des d’on et
dic torna.
La joia
s’embulla pels cabells,
però el
dimarts i el dijous
canta
l’alosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada