Fotografia: Agustí Febrer
Em quedaré,
a l’alba, sola.
Després de
tu hi ha la pluja
i la
tristor cargolada en boira.
L’alè
isolat de la tassa de cafè.
La ciutat
fumeja benzina.
Rastres de
pneumàtics quan camino.
Jo, ahir,
tenia dits als peus.
Sense tu,
la pressa i l’enyor,
la rima
absurda dels sotracs del metro.
Del llibre "Si goso dir-li un mot d'amant"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada