Un bes etern,
alè d’adolescència,
pres en la memòria fràgil,
palpable
en el tel del temps,
dens en un pit almívar de llet.
De canyella.
No em puc desdir de tu.
Per a Viqui Pérez Zafón
un poema ho explica millor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada