24 d’octubre de 2013

Rosa Colomer







Per a tu, Rosa estimada

 
Aquest 2012 que acaba
em fa tant de mal
que no em deixa pensar
en l’any que comença.
El pes dels dies s’ha fet boira gebrada.
Com un núvol de coto fluix gelat
ens abraça el bosc, estimada.
La vall s’obre a través de la finestra

d’aquest hospital que et respira.
El fred rau entre el timó i el romaní.
Tu et gronxes dins els llençols fins.


 
(escrit a Cal Ros Agroturisme en conèixer la seva malaltia.)


Trajectòria professional de Rosa Colomer Artigas 


*

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

m'he acabo d'assabentar, tard, sempre és trist que algú ens deixi quan li quedava una llarga vida.....bonic i sentit poema !

Mps Landino ha dit...

Gràcies, Elvira, per compartir el meu sentiment.