28 de maig de 2014

Esperar-te




Em quedaria aquí asseguda,
en un banc del teu carrer,
davant per davant dels edificis
de maó vist, esperant-te de nou,
esperant tornar als 25 anys i a tu.
T'esperaria com abans,
amb el desig als ulls
i el record de tu als llavis,
maldant perquè m'estimessis,
frisant per besar-te. Sense pauta.
Et perdonaria totes les ferides,
que no em rescatessis de l’anestèsia.
T'esperaria potser per tornar a aquells dies
quan era capaç de fer-ho,
capaç de sentir passar el temps
com si tu m'acaronessis.

1 comentari:

Pilar ha dit...

A voltes, paga la pena mirar enrere, convertir-nos en estàtues de sal i onplir el mar.

Sempre m'agrada el que escrius i hi descrius.