il·lustració: Grey Garlanda
La pell tèbia. La il·lusió
l’agulla del tocadiscs. El
desig
no tenia vocals.
No saber també era una
cançó.
No doler.
Vint anys després, Ipanema
al piano, només per a mi,
uns altres dits solquen
les sinuositats del meu
destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada