26 de juliol de 2015

Cal Ros


         
     
El soroll del vent
gronxa les fulles 
dels tres pollancres, 
un himne a l'Alta Anoia. 
El blau del cel retallant-la. 
Darrere, els camps segats, 
el groc recollit a la pallera. 
A cabassos la feina! 
Algun ocell menut s'explica, 
lluny, les gallines escatainen, 
els ous es poden recollir. 
"Avui soparem truita!", 
crida un hoste de cinc anys,
pagès ocasional. 
Estimem aquesta casa, 
que creix cada any, 
que t'acull amorosa, 
geranis als balcons, 
bona cuina a taula. 
Tot ordre i bona olor. 
Color de ratafia la tarda. 
Plomes de paó a l'era, 
ametlla blanca despresa. 
Una ofrena. Silenci. 
Els gossos callen.
El vent esfulla cabòries.
El castell de pedra vigila. 
L'escola buida escolta. 
A l'hort, tomàquets i carbassó. 

El capvespre violeta, 
líquid, brunyeix els arbres, 
amb delectança.

Els meus dits, enterbolits, callen.


24 juliol 2105



*