1 de setembre de 2016

Mosaic





Discreta en l’ànsia de tu,
et sé
perquè has creuat el mirall.
Ets Alícia darrere el conill blanc,
sense temença per la identitat.
Havies lliscat cau avall
fins al jardí de les heures,
quan dins d’un didalet d’ivori,
adormida,
et vaig trobar.
Totes les flors minúscules
són ara el teu nom.



Del meu llibre Dones d'heura (Pagès 2011)

*