Era de núvol blanc el llit
i jo estirada,
amarada,
oblidant-me del meu nom.
I era torrent el meu llit
i era lliure
el pensament
entre les onades del desig.
Ompliré cada racó del teu cos
i em perdré,
enfollida,
per tots els teus segons.
***
Totes les famílies felices
Fa 3 anys
2 comentaris:
Bona poesia...ah i molt bon conte (he visitat fa no gaire el bloc 365contes)
Moltes gràcies, Elvira
Publica un comentari a l'entrada