Mila López em recita a Radio Silenci "La que sona a la Garriga".
***
Descalça, sobre l’asfalt infern,
roent el vent de la memòria,
trepitjo, sense voler, somnis
que tu has perdut;
llisco dins d’un que m’agrada
i tu encara l’estàs dormint;
et desperten
les papallones dels meus peus;
aleshores jo desaparec
per sempre.
***
roent el vent de la memòria,
trepitjo, sense voler, somnis
que tu has perdut;
llisco dins d’un que m’agrada
i tu encara l’estàs dormint;
et desperten
les papallones dels meus peus;
aleshores jo desaparec
per sempre.
***
2 comentaris:
Buf que maco...m'han agradat molt molt aquests versos....
Gràcies, Elvira. Formen part d'un nou llibre que espero publicar ben aviat.
Publica un comentari a l'entrada