Foto d'Internet***
M’emmirallo i l’espill em torna boires,
runes d’altra hora quimeres,
un maldestre jo que em mira impacient
per abillar el trencaclosques del temps.
M’embolcallo de perfum i maquillo les nafres,
llisco sobre cada un dels sons dels meus errors,
amb ulleres fosques i sabata plana,
després d’un cop de porta, surto de casa.
***
M’emmirallo i l’espill em torna boires,
runes d’altra hora quimeres,
un maldestre jo que em mira impacient
per abillar el trencaclosques del temps.
M’embolcallo de perfum i maquillo les nafres,
llisco sobre cada un dels sons dels meus errors,
amb ulleres fosques i sabata plana,
després d’un cop de porta, surto de casa.
***
2 comentaris:
Aquest emmirallament és com el despertar d'un malson, descobrint-nos i volent recuperar-nos.
M'agrada aquesta metamorfosi.
Gràcies, Pilar!
Publica un comentari a l'entrada