***
He brodat una A
que porta clenxa al costat
i mira de reüll
i somriu tímidament.
Amb una ratlla perduda
que li fa de cabell.
I un vèrtex ple de poemes,
apilats,
per fer-la més esvelta.
I les manetes obertes
i un xumet a la boqueta.
En un llençolet blanc
he brodat una A
d'Alba o potser d'Adrià.
***
5 comentaris:
Pel meu fill Adrià, que aquest any ha fet 30 anys. Felicitats!
La primera vegada que vaig entrar a llegir el poema, vaig pensar que l'Adrià té els mateixos ulls que "qui mira..."
M'encanta la seva mirada. Felicitats Adrià.
Saps, Marta? Jo tinc una Mireya que en farà 30 al juliol.
Petonets!
Pilar, ets molt observadora!
Està assegut a unes escales, com tu!
Felicitats a la Mireya i a la mami de la Mireya!!!
molt bonic
M'ha agradat molt, Marta!. El poema sona molt dolç.
Publica un comentari a l'entrada