Pintura a l'oli: Pi Piquer
***
Potser tu em podries dir
de quina matèria estan construïts
els somnis.
Tu que pertanys a la música
i a la innocència, que ets d’aigua,
de blaus insondables, de llum.
Quan la monotonia implacable
et turmenti, les presses t’absorbeixin,
sigui àrida la paraula i trencadís
l’horitzó que esgarrapes...
Quan, aclaparada, tot siguin miratges,
i els somnis no et llisquin pels dits,
fes un petó...
Per a l’estimada Marta Capel
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada