La teva Reina Mora
ja no té ametlles
ni riure blanc a la coixinera.
La llar de foc i la marialluïsa
del jardí de la cabana
de Siurana
són ara pols entre els seus dits,
una pregària que comença
i comença i comença...
Ha oblidat el parenostre
davant la teva tomba.
Un pomell de flors marcides
li recorda
que ella et va dedicar roses.
Aquesta nit cavalcarà vers el cingle,
ja no té ametlles
ni riure blanc a la coixinera.
La llar de foc i la marialluïsa
del jardí de la cabana
de Siurana
són ara pols entre els seus dits,
una pregària que comença
i comença i comença...
Ha oblidat el parenostre
davant la teva tomba.
Un pomell de flors marcides
li recorda
que ella et va dedicar roses.
Aquesta nit cavalcarà vers el cingle,
nua,
en el seu cavall blanc.
2 comentaris:
m'ha vingut un calfred...
un bell i trist poema, almenys m'ha provocat tristor
Elvira, tens raó, és molt trist.
Publica un comentari a l'entrada