4 de novembre del 2012

Aquest matí violeta

Foto: Joan A. Febrer



Qui omplirà el silenci

que tu ens deixes?

Les mans tancades

en una pregària,

aquest matí,

quan ja no hi eres.

Aquest matí violeta

d’octubre, de tristesa.

Qui riurà amb mi?

Qui serà nosaltres?

El teu cor reposa,

empasso llàgrimes

perquè em vas educar

per entendre-ho.

Un al·leluia voldries,

mare. La ciutat muda,

però, un violí

i la pluja, i jo, tot sol.

Un gat que rellisca

pel forat del temps,

un pessebre sense tu,

el llit un sudari.

Tinc fred sense tu.

Totes les llunes

graviten on tu descanses.



Per a Maria, mama d'en Tomàs, en pau descansi. 








5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

així sia....bonic comiat poètic!

Mps Landino ha dit...

Gràcies, Elvira!

Carme Rosanas ha dit...

Que en pau descansi... i que puguem recordar-la sovint a través dels teus mots.

Una abraçada.

Rafel ha dit...

Més que un comiat, un anar de la mà dibuixant l'hora violeta del que érem i el que som.

Mps Landino ha dit...

Rafel, potser sí que d'alguna manera expresso com el meu amic Tomàs vol seguir el rastre de la seva mare.