10 de gener de 2014

El vestidet de la Joana

-->


 Foto de la xarxa
A Glòria Calafell

Quan tota la vida es recull
en els punts de mitja de llana
del vestidet de la Joana.
Menuda, xicarrona, tosella,
i cada detallet del vestit
és l'àvia.
Cinc botons: un de cada color
que el vostre món acolorit
té textures diferents.
Margarides brodades
a la faldilla, de tija alta.
Elegant i juganer el teu anyet,
tant nostre.
Escalfadors i gorra amb borla
tot a conjunt. Investiga,
aprèn, sigues tafanera,
no t’aturis, cerca la bellesa,
com l’àvia en fer-te
aquesta borla per la gorreta.

Quan el teu anyet juga,
així de bufona,
dus l’àvia a la pell,
i l'avi al cor, Joana. 



La Glòria Calafell Martínez va passar per casa a veure'm, jo tenia un dia complicat, dur de veritat, i ella va omplir de colors aquella estona. Tinc empenta, sí, però em cal la que les amigues, tot sovint em regalen. Aquell dia la Glòria em va parlar del que havia fet per teixir un conjunt de punt per a la seva neta Joana, i vaig pensar que així era la vida, des d'un vestidet, fins l'advocat i el metge que aquella tarda m'esperaven. Cercar els colors, omplir de música el cor, treballar i caminar, a poc a poc, si cal, però treballar i caminar.

Per a Glòria i la seva neta Joana aquest poema.