14 d’abril de 2014

Homenatge a la tieta Emilia



La tieta Emilia amb en Joan Antoni.

-->
Has aprés a reservar-te i fer-te forta
enmig de calamitats i bombes.
Has sobreviscut als trets i la gana.
A les llàgrimes.
Vas ser una bona filla, resignada
però eficient i alegre, sempre amatent.
Ens has fet de mare, a tots.
Entre els teus braços acollires
al teu germà i al teu nebot.
Menut i orfe l’un, desvalgut l’altre,
un bressol la teva falda.
Una cançó els teus petons.
Has fet d’àvia dels nostres fills.
Ets amiga dels teus amics,
en el riure i en el ball, en les ganes
de ser-hi i ser-hi de veritat.
Tu m’has ensenyat a fer-me forta
a comptar amb el que tinc
i sentir-me feliç per tenir-ho,
al marge de si és molt o poc.
Que en el teu llenguatge
la paraula escàs no existeix.
I ni que sigui amb bastó
camines ferma i ets capaç de dansar
amb el teu somriure.

I encara avui ens escoltes i encoratges
que el teu amor és incalculable.