cartell d'Adriana Rojaz
-->
Obre'm el pit esquerre, de bat
a bat,
com una porta de fusta flonja;
dins, els sentits més delicats
en el folre del mugró
menut,
i la llet més blanca
que encara em resta, per si de
cas.
A totes les dones que avui feien cua per fer-se una mamografia, en especial a les que he vist sortir plorant.
5 comentaris:
Una experiència per la qual totes hem de passar...Les que surten plorant probablement visquin una altra.
Jo no formava part de la cua... d'aquesta teva. Pertanyo a d'altres i a altres plors.
Gràcies, Marta.
Colpidor i alhora la porta oberta sempre a l'esperança.
Felicitats un poema realment impressionant. De passada, t'informo de que estàs nominada als Premis Dardos otorgats des de La màgia de les Lletres, passa't-hi per saber-ne més :)
Edgar
Et fa pensar, com sempre.
Com que tothom et dóna premis, jo també ;-)
Re-nominada al premi Dardos ;-)
Moltes gràcies Pilar pel teu comentari.
Gràcies Rafel per llegir-me.
Gràcies Edgar per nominar-me i Mireia per re-nominar-me.
Publica un comentari a l'entrada