Fotografia: Adrià Febrer***
Nodreixo la memòria indefugible
del teu gust d’estiu
pres en aquella hora que em fascina
quan el dia deixa de ser el dia
i s’entossudeix i persisteix
i declina,
a la fi, vençuda l’hora, no el temps.
Així jo, quan no vull, entossudida,
efímer el teu rastre sobre el meu cos.
***
del teu gust d’estiu
pres en aquella hora que em fascina
quan el dia deixa de ser el dia
i s’entossudeix i persisteix
i declina,
a la fi, vençuda l’hora, no el temps.
Així jo, quan no vull, entossudida,
efímer el teu rastre sobre el meu cos.
***
2 comentaris:
És l'hora perfecta,irrepetible, l'instant del dia que triaria si n'hagués de triar algun.
Lolita Lagarto, a mi em passa igual.
Publica un comentari a l'entrada