“tinc una poncella de rosa guardada en un minúscul pot de vidre, des de fa 40 anys. Intacta. Me la va regalar un amor d’adolescència”
Mai tornarà aquell pati d'escola
i aquella adolescència
farcida d’olors desconegudes.
Fugiren els dies i restares tu.
Inesborrable.
Sense nusos, ni flors marcides.
Dies de roses i derbi.
De gats blaus dins els vinils.
D’esmunyir-se, per no anar enlloc.
I encara t'estimo. Malgrat el plor,
ofrena a la marea baixa del son;
malgrat la sang,
la primera sang, i l’adéu, al buit,
dins un minúscul flascó de vidre,
per sempre.
i aquella adolescència
farcida d’olors desconegudes.
Fugiren els dies i restares tu.
Inesborrable.
Sense nusos, ni flors marcides.
Dies de roses i derbi.
De gats blaus dins els vinils.
D’esmunyir-se, per no anar enlloc.
I encara t'estimo. Malgrat el plor,
ofrena a la marea baixa del son;
malgrat la sang,
la primera sang, i l’adéu, al buit,
dins un minúscul flascó de vidre,
per sempre.
*
6 comentaris:
Preciós estoig per a un record. Els meus campen al seu lliure albir. El que sí tinc és el gat blau dins d'un vinil.
Compartirem música...
Un petó, Pilar
Hi ha amors eterns...
:)
Una abraçada, Marta!
És molt bonic! un petó, Marta!
Un record inesborrable amanit amb la flaire del temps.
Marta, si que hi ha amors eterns.
Carme i Rafel, moltes gràcies.
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada