*
*
Totes les famílies felices
Fa 3 anys
21 de desembre del 2017
28 de novembre del 2017
Grocs
 |
Aquarel·la de M. Rosa Vila: "La noia de Tamariu"
|
Et llegeixo a les onades pàl·lides
lliurades al sol.
Em submergeixo
dins les pàgines del llibre,
que es desfan en sorra,
a mesura que nedo pels verbs.
L’ombra del mar
la recull el barret de palla,
mandrós.
En grocs em penso, quan vull ser,
serenament, blau intens.
Del llibre Dones d'heura (Pagès, 2011)
31 d’agost del 2017
17 d'agost
17 d'agost
El
blau s'escola pel paviment
de
la Rambla de les Flors.
Les
cinc i deu
i
les llambordes són roges.
La
por és la pregària.
Ossets,
espelmes i oracions,
com
una taca l'oli
contra
la barbàrie,
sobre
un mosaic que perd
rajoles blaves.
La
lluna vigila els somnis
que
han fugit de la mort.
*
19 d’abril del 2017
Cal·ligrafia
Dibuix d'en Pere Cabaret
Només m’estimaves a mi, deies.
Amb lletra menuda, d’ocell,
m’ho escrivies al mugró,
tan dolçament.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però et sóc fidel,
adepta a la teva cal·ligrafia,
als solcs de les carícies que
deixares
en els malucs afamats.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però tens els llavis plens de crostes
i pols blanca els perfila.
Duc el dubte tatuat amb argila
i és molt difícil esborrar-lo.
Ostatge (Témenos edicions, 2016)
*
Ostatge (Témenos edicions, 2016)
*
7 de gener del 2017
Pell de poma
La
pedra gravada a ganivetades d'enyor.
Una
poma dolça de pell molt fina,
de
seda que s'esmicola,
sagrada
com els vocables d'un breu poema.
Un
somriure de calç, una taula de roure
on
reunir dones sàvies a escriure
un
manifest de llum roja, verge, metàl·lica.
L'enyor,
una cadena llarga entortolligada
a
la locomotora d’un tren que descarrila.
Del llibre Llavors, els peixos (Tanit, 2017)
(A la fotografia Andrea Jiménez en una de les sessions de Contrapunt poètic)
*
1 de gener del 2017
1 de setembre del 2016
Mosaic
Discreta en l’ànsia de tu,
et sé
perquè has creuat el mirall.
Ets Alícia darrere el conill blanc,
sense temença per la identitat.
Havies lliscat cau avall
fins al jardí de les heures,
quan dins d’un didalet d’ivori,
adormida,
et vaig trobar.
Totes les flors minúscules
són ara el teu nom.
Del meu llibre Dones d'heura (Pagès 2011)
*
6 d’agost del 2016
Quan somio plomes
Quan somio plomes
que llisquen per la meva pell,
trobo rialles.
Engrunes de rialles
entre els plecs dels llençols.
Somnis immortals
dipositats a l’alba per l’absència.
Complicitats menudes.
Restes de pessigolles
-cent mil dits tafaners-.
La por esberlada.
Prenc aquest temps i els bocins
de rialles
i en faig una dansa.
Del llibre Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims 2013)
*
*
10 de juliol del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
