*
*
Totes les famílies felices
Fa 5 anys
21 de desembre del 2017
28 de novembre del 2017
Grocs
 |
Aquarel·la de M. Rosa Vila: "La noia de Tamariu"
|
Et llegeixo a les onades pàl·lides
lliurades al sol.
Em submergeixo
dins les pàgines del llibre,
que es desfan en sorra,
a mesura que nedo pels verbs.
L’ombra del mar
la recull el barret de palla,
mandrós.
En grocs em penso, quan vull ser,
serenament, blau intens.
Del llibre Dones d'heura (Pagès, 2011)
31 d’agost del 2017
17 d'agost
17 d'agost
El
blau s'escola pel paviment
de
la Rambla de les Flors.
Les
cinc i deu
i
les llambordes són roges.
La
por és la pregària.
Ossets,
espelmes i oracions,
com
una taca l'oli
contra
la barbàrie,
sobre
un mosaic que perd
rajoles blaves.
La
lluna vigila els somnis
que
han fugit de la mort.
*
19 d’abril del 2017
Cal·ligrafia
Dibuix d'en Pere Cabaret
Només m’estimaves a mi, deies.
Amb lletra menuda, d’ocell,
m’ho escrivies al mugró,
tan dolçament.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però et sóc fidel,
adepta a la teva cal·ligrafia,
als solcs de les carícies que
deixares
en els malucs afamats.
Ara t’odiaria, si en fos capaç,
però tens els llavis plens de crostes
i pols blanca els perfila.
Duc el dubte tatuat amb argila
i és molt difícil esborrar-lo.
Ostatge (Témenos edicions, 2016)
*
Ostatge (Témenos edicions, 2016)
*
7 de gener del 2017
Pell de poma
La
pedra gravada a ganivetades d'enyor.
Una
poma dolça de pell molt fina,
de
seda que s'esmicola,
sagrada
com els vocables d'un breu poema.
Un
somriure de calç, una taula de roure
on
reunir dones sàvies a escriure
un
manifest de llum roja, verge, metàl·lica.
L'enyor,
una cadena llarga entortolligada
a
la locomotora d’un tren que descarrila.
Del llibre Llavors, els peixos (Tanit, 2017)
(A la fotografia Andrea Jiménez en una de les sessions de Contrapunt poètic)
*
1 de gener del 2017
1 de setembre del 2016
Mosaic
Discreta en l’ànsia de tu,
et sé
perquè has creuat el mirall.
Ets Alícia darrere el conill blanc,
sense temença per la identitat.
Havies lliscat cau avall
fins al jardí de les heures,
quan dins d’un didalet d’ivori,
adormida,
et vaig trobar.
Totes les flors minúscules
són ara el teu nom.
Del meu llibre Dones d'heura (Pagès 2011)
*
6 d’agost del 2016
Quan somio plomes
Quan somio plomes
que llisquen per la meva pell,
trobo rialles.
Engrunes de rialles
entre els plecs dels llençols.
Somnis immortals
dipositats a l’alba per l’absència.
Complicitats menudes.
Restes de pessigolles
-cent mil dits tafaners-.
La por esberlada.
Prenc aquest temps i els bocins
de rialles
i en faig una dansa.
Del llibre Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims 2013)
*
*
10 de juliol del 2016
20 de juny del 2016
6 de juny del 2016
18 de maig del 2016
20 d’abril del 2016
Deliri
*
Tot de blaus
al braç dret
i a les mans.
Les vies del sèrum,
a l'altre braç.
I de nou
les vol tibar.
Deliri hidroelectrolític
Li dic que són polseres.
Que l'afavoreixen.
Fan més bonic el braç.
No les toquis gaire
que es trenquen!
Se li van diluir
tots els minerals
en el seu cos macat.
Un oceà de pors
sense sal.
*
19 d’abril del 2016
18 de març del 2016
Contrapunt poètic
Amb Joan Ramon Riera, Manel Martínez (regidor de cultura),
Marta Pérez, Moi Dolz i Lourdes Borrell (directora de l'aula)
*
18 de febrer del 2016
27 de desembre del 2015
Enyor III
foto: Enric Maciä
No confegeixo
plusquamperfets. No cal. Simplement l’enyor
em mossega. L’enyor és una boca
immensa que engoleix el
que escric. Degoto el seu nom sense dir-ho, sense
esmentar-ho,
sense majúscules. Sovint, tant sense
adonar-me’n, que es converteix en un rajolí
de sang i suor
amb gust de vi que raja quan faig punta al llapis, quan engego
l’ordinador, quan les ratlles del meu text són la corda
tensa on camino
funàmbula com si la pàgina en blanc fos la
pista de sorra d’un circ.
*
4 de desembre del 2015
Daniel Escribano tradueix poemes de “Si goso dir-li un mot d’amant”
Daniel Escribano, traductor
i lector de llengua i literatura basques a la Universität Konstanz i
membre d’Espai Fàbrica,
tradueix al basc poemes de “Si goso dir-li un mot d’amant”. Moltes gràcies!
Atearen atze-atzean
izango naiz
irekitzen duzun unean.
Bien bitartean,
zure ilusioetan barrena
ibiliko naiz
(p. 23)
izango naiz
irekitzen duzun unean.
Bien bitartean,
zure ilusioetan barrena
ibiliko naiz
(p. 23)
Just seré darrere
la porta
quan tu l’obris.
Mentrestant
caminaré les teves il·lusions.
(p. 23)
la porta
quan tu l’obris.
Mentrestant
caminaré les teves il·lusions.
(p. 23)
Baldin eta zure ahotsak
pizten badu
nire aurpegiaren gaineko
hatz igurtzi gozoaren
oroitzapena,
zure ahotsaren zurrumurrua
nire gorputzean barrena
baldin badabil,
zeinen amarru gozoa
ferekatuko baninduzu!
(p. 27)
pizten badu
nire aurpegiaren gaineko
hatz igurtzi gozoaren
oroitzapena,
zure ahotsaren zurrumurrua
nire gorputzean barrena
baldin badabil,
zeinen amarru gozoa
ferekatuko baninduzu!
(p. 27)
Si la teva veu
encén el record
del lleu fregar dels dits
sobre el meu rostre,
si el murmuri de la teva veu
camina pel meu cos,
quin parany més dolç
si m’acaronessis.
(p. 27)
encén el record
del lleu fregar dels dits
sobre el meu rostre,
si el murmuri de la teva veu
camina pel meu cos,
quin parany més dolç
si m’acaronessis.
(p. 27)
Bada leku bat ukiezina
zurea eta biona bakarrik
Iritsiko bazara
amets eta desio bidez
beharko da
(p. 40)
zurea eta biona bakarrik
Iritsiko bazara
amets eta desio bidez
beharko da
(p. 40)
Hi ha un lloc intangible
que només és teu i meu.
S’hi accedeix
a través del somni i del desig.
(p. 40)
*
que només és teu i meu.
S’hi accedeix
a través del somni i del desig.
(p. 40)
*
30 de novembre del 2015
Carlos Vitale tradueix "He aturat el vent"
Publicat a facebook
HE DETENIDO EL VIENTO
HE DETENIDO EL VIENTO
Traducción de Carlos Vitale
Soy tu ausencia.
La piel se ha organizado dunas:
encuaderno días de arena,
donde pinto tu nombre para hacerte palabra.
Soy tu trazo.
Tatuaje líquido bajo los párpados.
La piel se ha organizado dunas:
encuaderno días de arena,
donde pinto tu nombre para hacerte palabra.
Soy tu trazo.
Tatuaje líquido bajo los párpados.
HE ATURAT EL VENT
Sóc la teva absència.
La pell s'ha organitzat dunes:
relligo dies d'arena,
on pinto el teu nom per fer-te mot.
Sóc el teu traç.
Tatuatge líquid sota les parpelles.
La pell s'ha organitzat dunes:
relligo dies d'arena,
on pinto el teu nom per fer-te mot.
Sóc el teu traç.
Tatuatge líquid sota les parpelles.
26 de juliol del 2015
Cal Ros
El soroll del vent
gronxa les fulles
dels tres pollancres,
un himne a l'Alta Anoia.
El blau del cel retallant-la.
Darrere, els camps segats,
el groc recollit a la pallera.
A cabassos la feina!
Algun ocell menut s'explica,
lluny, les gallines escatainen,
els ous es poden recollir.
"Avui soparem truita!",
crida un hoste de cinc anys,
pagès ocasional.
pagès ocasional.
Estimem aquesta casa,
que creix cada any,
que t'acull amorosa,
geranis als balcons,
bona cuina a taula.
Tot ordre i bona olor.
Color de ratafia la tarda.
Plomes de paó a l'era,
ametlla blanca despresa.
Una ofrena. Silenci.
Els gossos callen.
El vent esfulla cabòries.
El castell de pedra vigila.
El castell de pedra vigila.
L'escola buida escolta.
A l'hort, tomàquets i carbassó.
El capvespre violeta,
líquid, brunyeix els arbres,
amb delectança.
Els meus dits, enterbolits, callen.
24 juliol 2105
*
Els meus dits, enterbolits, callen.
24 juliol 2105
*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
